(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
(València, 1852 – 1917)
Autor i actor teatral. Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac (1874), Quatre còmics d’ocasió (1881), La iridectomania (1887), etc, i també algunes sarsueles en castellà.
Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València.
(Palma de Mallorca, desembre 1917 – 1919)
Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener de 1917 a “La Veu de Mallorca”.
Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919).
Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué.
(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)
Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.
Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.
Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.
(Palma de Mallorca, 15 juliol 1917 – 28 maig 1991)
Periodista i escriptor. Fou un dels fundadors del diari “Baleares”.
Escriví en català la trilogia humorística Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957) i algunes comèdies.
La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodístics, narracions, novel·les i l’autobiografia También en Palma crecen los niños (1968).
(Callosa de Segura, Baix Segura, 5 maig 1917 – 23 abril 2008)
Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor.
És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965).
(Palma de Mallorca, 1917 – 1924)
Setmanari en castellà. És interessant pel seu valor gràfic.
Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres.
(Alberic, Ribera Alta, 2 desembre 1859 – València, 21 gener 1917)
Escriptor. Fou un dels representants més importants de la Renaixença al País Valencià. Membre del grup fundador de Lo Rat Penat de València. En els Jocs Florals d’aquella entitat fou proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1898. El seu poema Mariola és el que li donà més fama com a poeta.
Destacat folklorista, escriví com a obres més importants els següents reculls: Llegendes i tradicions valencianes (1899), Rondalles del poble (1900) i Contes populars (1900). També publicà diversos reculls de poemes breus: Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc).
Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer: Sant Francesc, Idil·lis i cants místics.
(València, 4 febrer 1832 – Madrid, 30 novembre 1917)
Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com professor de l’Escola Superior d’Arquitectura.
Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).
(Barcelona, 1917 – ? , segle XX)
Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1941.
Dades dels Països Catalans 