Arxiu d'etiquetes: 1916

Comenge i Ferrer, Lluís

2 Respostes

(Madrid, 17 febrer 1854 – Barcelona, 12 gener 1916)

Metge i historiador de la medicina. Estudià i es llicencià a València (1876). S’establí a Madrid.

Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sots-director (1888). Higienista, fou president (1887) de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene (1891).

És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social. D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili (1893), La medicina en Cataluña (1896), primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa (segle XIV) (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V (1904), La medicina en el siglo XIX (1904).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de Medicina de Madrid (1896).

Clariana i Ricart, Laur

1 Resposta

(Barcelona, 3 setembre 1842 – 11 octubre 1916)

Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Chia i Alba, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.

Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.

Cendrós i Carbonell, Joan Baptista

2 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)

Empresari, polític i promotor cultural.

Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).

Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Casals i Grau, Vicenç

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)

Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.

També ha destacat com a aquarel·lista.

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Campanyà i Mas, Camil

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1892 – Belloy-en-Santerre, França, 4 juliol 1916)

Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics “La Tralla” i “La Nació”.

Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d’exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic “Fora Grillons”.

Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Mundial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d’enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats.

A la fi del 1915, després de les accions de l’Artois i de la Campanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s’enrolà com a voluntari.

Al front, on morí, fundà el periòdic “La Trinxera Catalana”.

Boixet i Castells, Ezequiel

Deixa un comentari

(Lleida, 1849 – Barcelona, 2 febrer 1916)

Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari “La Vanguardia”, on durant més de 25 anys popularitzà amb el pseudònim de Juan Buscón la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l’esmentat diari.

Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d’Emili Vilanova.

Barraquer i Moner, Josep Ignasi

2 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1916 – Bogotà, Colòmbia, 14 febrer 1998)

Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Joaquim. Va fundar l’Institut Barraquer de Bogotà, l’any 1968.

Les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la curvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia.

Se’l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.