Arxiu d'etiquetes: 1916

Gili i Moros, Joaquim

(Barcelona, 1916 – 1984)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.

El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).

La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).

Gassó i Carbonell, Lluís

(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)

Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.

Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).

Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).

Garrell i Soto, Amador

(Granollers, Vallès Oriental, 13 octubre 1916 – 24 gener 2000)

Dibuixant. Fill d’una important família d’impressors de Granollers.

Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948.

Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.

Garcia i López, Josep

(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)

Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).

Gallart i Tressens, Artur

(Barcelona, 1857 – 1916)

Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades.

Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú.

La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis.

Fuster i Rabés, Ramon

(Bell·lloc d’Urgell, Pla d’Urgell, 17 març 1916 – Barcelona, 26 agost 1976)

Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes “Delta” i “Cavall Fort”, on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.

És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l’assaig L’educació, problema social (1965).

Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.

Franquesa i Gasol, Joan

(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)

Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.

És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.

Fors de Casamayor, Lluís Ricard

(Pineda, Maresme, 1843 – Buenos Aires, Argentina, 1916)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret. Va prendre part en l’alçament republicà del 1866 i hagué d’exiliar-se a Montevideo, a Buenos Aires i a l’Havana, on intervingué activament en política.

Proclamada la I República, va ésser nomenat cap polític del Ministeri d’Ultramar, càrrec que renuncià, i fundà “El Federalista”, on defensà l’autonomia de Cuba.

Abolida la República, intentà en va un alçament republicà a Andalusia (1874). Se’n tornà cap a Amèrica, on continuà actiu en política.

Va escriure diverses obres literàries, de jurisprudència i, sobretot, de caràcter polític: Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopédico de la masonería (1883), Tierra y tipos (1897) i Exégesis de la mayor revolución humana (1897).

Fontserè i Carrió, Carles

(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)

Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.

Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).

Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).

A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).

Font i Sabaté, Ismael

(Maials, Segrià, 1916 – Catalunya, 2005)

Pintor. Germà del músic Josep.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943. El 1949-50 féu un detallat viatge per Europa.

Ha destacat com a il·lustrador, paisatgista i retratista. Una col·lecció dels seus retrats fou adquirida pel Museu d’Història de Barcelona.