Arxiu d'etiquetes: 1916

Cornet i Mas, Josep Maria

(Barcelona, 1839 – 5 maig 1916)

Enginyer industrial i polític. Germà de Gaietà.

El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort.

Fou diputat a Corts, president de l’Associació d’Enginyers Industrials i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

Fou el pare de Josep Maria Cornet i Enrich  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).

Concas i Palau, Víctor Maria

(Barcelona, 12 novembre 1845 – Montemayor, Extremadura, 25 setembre 1916)

Almirall i polític.

Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l’estat major de l’esquadra de Cervera.

Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina amb Segismundo Moret, el 1905 i el 1909. Posteriorment, fou senador vitalici (1912).

Comissió de Cultura

(Barcelona, 1916 – 1939)

Organisme creat per l’ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d’aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l’estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal.

La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l’ensenyament públic barceloní.

En el terreny qualitatiu, l’ajuntament, i els organismes citats, constituïren l’avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38.

Comenge i Ferrer, Lluís

(Madrid, 17 febrer 1854 – Barcelona, 12 gener 1916)

Metge i historiador de la medicina. Estudià i es llicencià a València (1876). S’establí a Madrid.

Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sots-director (1888). Higienista, fou president (1887) de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene (1891).

És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social. D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili (1893), La medicina en Cataluña (1896), primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa (segle XIV) (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V (1904), La medicina en el siglo XIX (1904).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901) i de l’Academia de Medicina de Madrid (1896).

Clariana i Ricart, Laur

(Barcelona, 3 setembre 1842 – 11 octubre 1916)

Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Chia i Alba, Joan Francesc

(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.

Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.

Cendrós i Carbonell, Joan Baptista

(Barcelona, 22 juny 1916 – 9 juliol 1986)

Empresari, polític i promotor cultural.

Va ser clau en el finançament de l’Institut d’Estudis Catalans i participà en la creació de Banca Catalana (1960), d’Òmnium Cultural (1961), de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1980), a més de diversos premis literaris (Sant Jordi, Carles Riba).

Va crear el partit Llibertat i Democràcia Social, origen d’Esquerra Democràtica de Catalunya.

Casals i Grau, Vicenç

(Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 4 maig 2004)

Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona.

També ha destacat com a aquarel·lista.

Carcassó i Font, Josep

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.