(València, 1910 – 1977)
Arqueòleg. Era membre del Servei d’Investigacions Prehistòriques de València.
Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l’edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1845 – Barcelona, 29 desembre 1910)
Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l’Argentina.
És autor d’un bon nombre d’obres per a l’ensenyament escolar.
(Palafrugell, Baix Empordà, 5 febrer 1910 – Barcelona, 29 agost 2007)
Escriptor. És autor del recull poètic 21 esclats (1964).
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietària del mas Concellabre.
(Lleida, 1910 – ?, s XX)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a la revista “Vida Lleidatana”.
El 1931 féu una remarcable exposició de retrats de personalitats barcelonines, sobretot, del camp intel·lectual.
(Barcelona, 1824 – 1910)
Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.
(Girona, 1839 – Madrid, 1910)
Escriptor. Practicà molt el periodisme.
Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.
(Illes Balears, 1842 – 1910)
Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas.
Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – ? )
Escriptor. Ha estrenat i publicat les comèdies Flors i bombons (1959) i El preu de la fama (1960, en col·laboració amb Joan Tarafa).
Ha escrit bon nombre de peces escèniques per a infants, moltes d’elles premiades.
(Barcelona, 1910 – segle XX)
Pintor i escriptor. Residí alguns anys a Madrid.
Ha editat l’obra teatral La masia negra (1964).
Dades dels Països Catalans 