(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1906 – juliol 1936)
Periòdic. Fundat com a “setmanari socialista republicà”.
El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Pel juny de 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya.
El 1936 es convertí en diari.
(Mataró, Maresme, 1906 – 1988)
Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes.
El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona.
La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.
(Reus, Baix Camp, 1835 – 1906)
Escriptor. És autor de poesies diverses.
Li han estat atribuïdes tres de les quatre parts del romanç popular El Saldoni i la Margarida, molt divulgat al seu temps.
Escriví per al teatre diverses obres en un acte, com les titulades El jaio de Reus, que no té cap relació amb l’obra de Josep Robrenyo del mateix nom, Una pescatería, Qui no té i vol gastar, sempre ha de cavil·lar, Un sarau de Carnaval, La mistaire, Una nit de llamps i trons i El barber.
(Barcelona, 1906 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 27 desembre 1992)
Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres.
Publicà poemes en castellà.
Es casà amb l’actor Ramon de Sentmenat, i fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
(Moià, Moianès, 28 febrer 1906 – Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 2003)
Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l’Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936.
Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d’estil figuratiu.
El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 gener 1906 – 16 setembre 1994)
Mestre. S’ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics.
Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70).
El 1986 l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d’Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986).
(Catalunya, abril 1904 – desembre 1906)
Partit polític escindit de la Lliga Regionalista arran de l’entrevista de Francesc Cambó amb el rei Alfons XIII de Borbó a Barcelona.
El partit tingué com a portaveu “El Poble Català”, i les seves principals figures foren Jaume Carner, Ildefons Sunyol i Lluís Domènech i Montaner.
El 1906 es va fusionar amb elements federals i membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana en el Centre Nacionalista Republicà, que fou presidit per Jaume Carner.
(Barcelona, 1906 – 1910)
Institució. Fundada per Joan Bardina, que intentava solucionar, en part, les deficiències de l’ensenyament normal oficial.
Ha estat considerada com el primer centre de Catalunya que s’inspirà en els mètodes de la pedagogia activa.
El 1908 es creà el Col·legi del Remei, annex a l’Escola, per a les pràctiques de l’alumnat.
Les dificultats econòmiques i legals en determinaren la clausura.
(Barcelona, 11 setembre 1863 – 9 juliol 1906)
Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l’Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte.
El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la “Il·lustració Catalana” i en altres revistes i diaris catalans.
Fou el pare d’Eudald, Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.
(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)
Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.
Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).
És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).
Dades dels Països Catalans 