Arxiu d'etiquetes: 1906

Josafat

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Novel·la de Prudenci Bertrana. Escrita en plena època del modernisme català, i com a tal hi podem veure una de les principals característiques que tenia aquesta narrativa, el fet que l’escriptor modernista es proposa de dir amb llibertat allò que sent a dins seu.

En aquest cas, tracta la temàtica de l’heroi i la natura o l’individu i la massa; Josafat prové d’una família pagesa, prové del món rural per anar a la ciutat a fer de campaner de la catedral; per tant Josafat era una persona bona abans de venir a Girona, però la ciutat el degrada i fa que es converteixi en un fanàtic.

Jordana i Morera, Josep

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 27 febrer 1836 – 11 agost 1906)

Enginyer forestal, germà de Ramon.

Fou comissari reial de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i vocal del Consell Superior d’Agricultura, Indústria i Comerç.

Publicà un gran nombre d’obres sobre l’agricultura a diversos països, a més d’Apuntes sobre los montes y la agricultura (1877) i Notas sobre los alcornocales y la industria corchera (1885).

Homs i Oller, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 21 agost 1906 – 9 setembre 2003)

Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània.

Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc.

Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).

Gubert i Rafanell, Cecília

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1906 – 4 febrer 1985)

Cantant. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina.

Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla.

També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.

González de la Pezuela y Ceballos, Juan

Deixa un comentari

(Lima, Perú, 16 maig 1809 – Segòvia, Castella, 1 novembre 1906)

Militar i escriptor. Comte de Xest (1864).

Es distingí a la Primera Guerra Carlina i com a home de confiança d’Isabel II de Borbó, fou capità general de Catalunya (1867-69).

En iniciar-se la Revolució de Setembre (1868), publicà un ban en castellà i català (traduït per Frederic Soler) per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria.

Glosari

3 Respostes

(Catalunya, 1906 – 1921)

Conjunt d’articles d’Eugeni d’Ors publicats diàriament, amb el pseudònim de Xènius a “La Veu de Catalunya” i després a “El Día Gráfico” entre el 1906 i el 1921.

L’autor hi analitzava diferents temes relacionats amb la política i la cultura des del seu ideari noucentista.

Les glosses van ésser seguides per una àmplia audiència i van exercir, en el seu conjunt, una gran influència en la intel·lectualitat catalana de començament del segle XX.

Gili i Roig, Gustau

5 Respostes

(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)

Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve  (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992)  Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:

Gustau Gili i Torra  (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008)  Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.

Garriga i Nogués, Ramon Manuel

2 Respostes

(Vic, Osona, 1 gener 1835 – Barcelona, 22 febrer 1906)

Rector de la Universitat de Barcelona.

Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.

Garba

2 Respostes

(Barcelona, 18 novembre 1905 – 10 febrer 1906)

Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de “Cu-cut!”.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Canvià d’orientació i de format al número 11 per suplir “Cu-cut!”, que era suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa.

Fruits saborosos, Els

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.