(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)
Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.
Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
(Barcelona, 1914 – 1985)
Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.
Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.
Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.
Era germà de Josep Maria i de:
Jaume Garcia i Estragués (Barcelona, 1900 – 1976) Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).
(Castellterçol, Moianès, 15 setembre 1812 – Veruela, Aragó, 1 novembre 1900)
Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús.
Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII).
Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial.
Fou, a més, un eminent miniaturista.
(Barcelona, 1852 – 21 novembre 1900)
Escriptor. Col·laborà a “La Rondalla” (1874) i “La Bandera Catalana” (1875).
Escriví en castellà per al teatre i la premsa.
Traduí al català, i les publicà a “Lo Gai Saber”, Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d’Eurípides (1880), Els cavallers, d’Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor.
(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.
Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.
Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.
Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).
(Figueres, Alt Empordà, 1816 – Barcelona, 25 gener 1900)
Escriptor, pedagog i músic. Residí molt de temps a París i a Lucerna (Suïssa), en es va casar.
L’any 1864 va fundar a Sant Gervasi (Barcelona) una escola de noies, on es feien classes de diversos idiomes, així com de dibuix, pintura, piano i gimnàstica.
Fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la “Crónica de Cataluña”.
És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.
(Barcelona, 1900 – 1992)
(FOCSA) Societat. Constituïda sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l’estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada.
Després es dedicà a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenien molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà.
Disposà a més d’un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actuà al capdavant d’un grup d’empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.
El 1992 es fusionà per crear la nova empresa de Fomento de Construcciones y Contratas SA.
(Catalunya, 1900)
Drama d’Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6 d’abril de 1900.
L’argument comença amb l’arribada d’Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors que genera un clima de grans passions i violència.
És una de les obres més representades i traduïdes de l’autor, que a més va servir d’argument a una òpera d’Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.
(Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)
Veterinari i enginyer agrícola.
Fou professor de zootècnia a l’Escola d’Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona.
Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del segle XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.
Dades dels Països Catalans 