(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)
Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.
Al casar-se abandonà la seva carrera artística.
(Barcelona, 1900 – 1976)
Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.
Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).
Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)
Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.
Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.
Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.
Mercè Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.
Montserrat Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.
Josep Maria Baixas i Castellví (Barcelona, 1902 – segle XX) Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.
Ignasi Baixas i Castellví (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956) Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)
Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.
Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
(Barcelona, 1914 – 1985)
Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.
Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.
Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.
Era germà de Josep Maria i de:
Jaume Garcia i Estragués (Barcelona, 1900 – 1976) Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).
Dades dels Països Catalans 