(València, 1900 – Barcelona, 1985)
Escultor. S’establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l’Exposició de Belles Arts de 1923.
(Barcelona, 1900 – 1976)
Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.
Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).
Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.
(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)
Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.
Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)
Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.
Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.
Morí en un accident de trànsit.
Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.
Mercè Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.
Montserrat Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.
Josep Maria Baixas i Castellví (Barcelona, 1902 – segle XX) Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.
Ignasi Baixas i Castellví (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956) Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Barcelona, 1900 – 1968)
Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fou un dels dibuixants més actius de la revista “En Patufet”. S’hi mostrà influït per Joan Junceda. També és autor d’ex-libris notables.
Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.
(Igualada, Anoia, 24 setembre 1900 – Montevideo, Uruguai, 2 novembre 1965)
Pianista i compositora. Germana del violinista Enric. Deixebla d’Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l’Albert Hall de Londres.
Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l’any 1920, en què es retirà.
Escriví obres per a piano i de cant.
(Barcelona, 24 febrer 1900 – Buenos Aires, Argentina, 8 gener 1952)
Escriptor. Col·laborador de diversos periòdics (“La Publicidad”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Lucha”, entre molts d’altres) i corresponsal d'”El Sol”.
Fou secretari de Lluís Companys i Carles Esplà.
Les seves obres són un reflex documental de la vida política barcelonina. Cal destacar-ne Els exiliats de la República (1930), 14 de abril. Novela-reportaje (1934) i Las últimas 24 horas de Francisco Layret (1942).
(Bullas, Múrcia, 16 gener 1900 – Madrid, 25 agost 1972)
Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta.
Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37).
Dirigí “Acción”, “Sindicalismo” (1933-35) i “Fragua Social” (1936-39).
En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic, d’on tornà per residir a València (1967).