Arxiu d'etiquetes: 1900

Diari de Catalunya -1900/01-

(Barcelona, 8 juliol 1900 – 13 març 1901)

Títol que va fer servir “La Veu de Catalunya”.

Colomer -varis bio-

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Catà i de la Torre, Ramon Maria

(Barcelona, segle XIX – 1900)

Advocat. És autor d’alguns estudis jurídics, generalment sobre legislació agrícola.

Casals -varis bio-

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.

Carreras i Obrador, Josep

(Barcelona, 1900 – 1944)

Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.

Cardunets i Tallada, Amèrica

(Barcelona, 2 maig 1900 – 9 gener 1991)

Esmaltadora i ceramista. Filla d’Alexandre Cardunets i Cazorla, el qual la va iniciar en dibuix i pintura. Estudià a l’escola Superior dels Bells Oficis i a l’Institut Català de les Arts del Llibre.

El 1917 exposà a les Galeries Laietanes i el 1925 guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.

Al casar-se abandonà la seva carrera artística.

Cardellà i Crusells, Joan

(València, 1900 – Barcelona, 1985)

Escultor. S’establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l’Exposició de Belles Arts de 1923.

Bescós i Ramon, Antoni

(Barcelona, 1900 – 1976)

Cartògraf. Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona. Soci del Club Excursionista de Gràcia.

Col·laborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i col·laborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat. És autor del capítol sobre cartografia de l’Enciclopèdia de l’Excursionisme, de Josep Iglésies (1965).

Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme.

Barcelona, Oleguer de

(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)

Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.

Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.

Bassa i Ribera, Jaume

(Sabadell, Vallès Occidental, 1900 – coll d’Estenalles, Vallès Occidental, 3 abril 1961)

Pintor i escultor. Va estudiar a Itàlia i a França.

Excel·lí com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.

Morí en un accident de trànsit.