Arxiu d'etiquetes: 1894

Compendi de la Doctrina Catalanista

1 Resposta

(Catalunya, 1894)

Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista.

Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d’altres a “Lectura Popular” (1918).

Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista.

Clara i Sardó, Sebastià

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 11 novembre 1894 – Barcelona, 7 maig 1986)

Dirigent sindicalista. Residí a París (1915-17), on fou secretari d’una federació de grups d’anarquistes ibèrics.

El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT. Dirigí el diari “Solidaridad Obrera” (1930-31) i es distingí com a orador sindicalista.

Partidari de la intervenció de la CNT en política, col·laborà, a títol personal, amb l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou un dels signants del manifest dels Trenta (1931), que s’oposà a la FAI. Fou cap d’estadística del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941.

Cau Ferrat, El

15 Respostes

(Sitges, Garraf, 1894 – )

Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent.

Llegat a la vila a la mort de l’artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.

Casas i Homs, Josep Maria

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).

Carreres i Palet, Joan

Deixa un comentari

(Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)

Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona.

Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic.

Membre d’Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra.

Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat.

Carbonell i Piñol, Gerard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1968)

Pintor-decorador i dibuixant.

Excel·lí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya.

Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.

Capó i Ferrer, Samuel

6 Respostes

(Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)

Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep, i pare d’Enric Capó i Puig. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers.

Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans.

L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.

També fou el pare de Humbert Capó i Pascual   (Rubí, Vallès Occidental, 1923 – Madrid, 1995)  Pastor protestant. Després d’haver col·laborat en l’obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’església evangèlica espanyola.

Capdevila i Puig, Andreu

Deixa un comentari

(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)

Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.

Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.

Call i Franquesa, Domènec

2 Respostes

(Barcelona, 1834 – 1894)

Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.

Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

Fou el pare de Domènec Call i Morros.

Brosa i Vives, Antoni

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.