(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)
Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.
El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.
La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.
(València, 1894 – )
Associació cultural. Creada per un grup d’artistes que s’instal·laren en un local del carrer de les Avellanes.
Constituïda la primera junta directiva, presidida pel pintor Joaquim Agrassot, es domicilià a la Casa-palau d’Ausiàs Marc al carrer de Capillers, on passà al carrer de la Pau poc temps abans de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, on tingué un paper important. El 1912 Joaquim Sorolla hi creà el grup Joventut Artística, al qual pertangueren els principals artistes del moment.
Després de la guerra civil de 1936-39 s’instal·là al domicili actual, a la plaça de Marià Benlliure.
Té sala d’exposicions i biblioteca, i organitza classes de dibuix; hom hi dóna conferències i hi edita publicacions. Té en propietat obres d’importants artistes valencians.
(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)
Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).
És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).
Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).
(València, 23 abril 1894 – 22 gener 1982)
Escriptor. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes” i a diverses publicacions periòdiques. Va ésser un dels signants de les Normes de Castelló (1932).
És autor dels reculls poètics Jardí espiritual (1915) i Camins de llum (1919).
Després de la guerra civil publicà poesia inequívocament franquista.
(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)
Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.
Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).
Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.
(Anglès, Selva, 24 març 1894 – Barcelona, 27 abril 1981)
Compositor. Féu els primers estudis musicals a Girona i a França.
A la seva producció destaquen les sardanes Una tendresa, Dolls d’estimació, Gales d’Anglès i Lloança.
(Barcelona, 1828 – 1894)
Religiós escolapi. Ocupà diversos càrrecs al seu orde, del qual fou vicari general (1875).
Ès autor dels llibres Sermones, Trabajos pedagógicos i Tratado de urbanidad, aquest darrer traduït a diversos idiomes.
(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)
Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d’un desvagat (1962).
(Reus, Baix Camp, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920).
Dades dels Països Catalans 