(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)
Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.
Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).
Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.
(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)
Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d’un desvagat (1962).
(Reus, Baix Camp, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor. Es llicencià en dret. Publicà No fué posible (1916), La font de les flors (1917) i El bon cavaller caigut (1920).
(Reus, Baix Camp, 28 febrer 1824 – Madrid, juny 1894)
Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)
Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.
Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1894 – Catalunya, segle XX)
Escriptor i advocat. Ha col·laborat a la “Revista Jurídica de Catalunya”.
És autor del recull Volatines (1962).
(Barcelona, 1840 – 1 juny 1894)
Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.
(Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)
Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona.
Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.
Dades dels Països Catalans 