(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Catalunya, segle XX)
Tenor. Es presentà al públic el 1918.
Es dedicà de preferència a la sarsuela. N’estrenà algunes d’anomenada, com La villana, de Amadeu Vives, Los claveles, de Josep Serrano, i Katiuska, de Sorozábal.
Ha intervingut com a cantant en diverses pel·lícules.
(Maó, Menorca, 11 setembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 gener 1981)
Militar. Germà de Josep. Diplomat a l’Escola d’Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l’Academia Militar de Toledo. L’any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona.
Sota la II República fou professor a l’Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat.
Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l’exèrcit d’Aragó. Fou cap d’estat major de l’exèrcit de l’Est, comandat pel general Pozas, i director de l’Escola Popular d’Estat Major.
Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Col·laborà a “Quaderns de l’Exili”.
Publicà diverses obres, entre les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L’aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980).
(Reus, Baix Camp, 12 novembre 1832 – Tábara, Lleó, Castella, 18 setembre 1893)
Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l’arxidiòcesi.
Promogut bisbe d’Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal.
Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista “El Criterio Tridentino”.
(Alforja, Baix Camp, 23 març 1893 – 1964)
Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Entre les seves obres destaquen Hores íntimes i Hores tristes, per a piano, l’òpera Laia, Escenes de la llar, per a violí o violoncel i piano, Corranda i Faula, per a guitarra, i un Trio de piano, violí i violoncel.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1893 – 1963)
Veterinari. Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del Museu Darder. Fou membre corresponsal de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica.
(Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)
Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona.
En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).
(Barcelona, 1893 – Cambridge, Anglaterra, 21 març 1962)
Hebraista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i féu cursos complementaris a Madrid, París i Londres.
Establert a Anglaterra, esdevingué hispanista de prestigi. Des del 1920 treballà a la universitat de Belfast (Irlanda del Nord), d’on fou nomenat professor el 1920.
Aleshores ja havia publicat treballs d’importància, com Viajes de Benjamín de Tudela, versió espanyola (Madrid, 1918), La literatura hebraica en Cataluña (1920) i La prefilología en la España medieval.
Absorbit per l’ensenyament, féu un gran mestratge en el camp dels estudis hispànics, amb tendència a desenvolupar-hi la part catalana. Això ha fet possible l’aparició d’un bon conjunt de catalanòfils britànics, com Pierce i Tate. Publicà d’altres escrits remarcables, com la versió del Llibre d’ensenyaments delectables, d’Ibn Sabara (1931).
Fou el primer president de l’Associació d’Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Hispanic Society of America i de l’Anglo-Catalan Society.
Poc després d’haver fixat la seva residència a Cambridge, i quan es disposava a intensificar els seus treballs d’investigació, massa sacrificats fins aleshores per les activitats docents, fou atropellat per un automòbil i morí poc després, de les ferides rebudes.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18 octubre 1826 – Matanzas, Cuba, 1893)
Metge. Fill d’Antoni Giberga i Bosch. Pertanyia al partit liberal.
Es destacà secundant les campanyes dels patriotes cubans per aconseguir l’autonomia política.
(Barcelona, 24 octubre 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 abril 1972)
Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18 desembre 1935).
Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s’exilià a l’Argentina.
Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
Dades dels Països Catalans 