Arxiu d'etiquetes: 1893

Cassanyes i Mestre, Magí Albert

Deixa un comentari

(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)

Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.

El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.

Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.

Carbó i Roca, Pau

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona (1832).

Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex.

Col·laborà a la “Revista Popular”, de Barcelona.

Carandell i Pericay, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Pals, Baix Empordà, 30 setembre 1937)

Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà.

Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936.

Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

Caballé i Pintaluba, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 febrer 1893 – 7 octubre 1929)

Baríton. Debutà al teatre Tívoli amb Maruxa. Intèrpret de sarsueles, triomfà amb La alsaciana i Los calabreses, entre d’altres.

Formà companyia amb Emili Vendrell i actuà a l’Eldorado de Barcelona.

Bofill i Ferro, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1893 – 12 juliol 1968)

Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, Rilke i Proust.

Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure.

Va exèrcir com a crític a “La Publicitat” i a la “Revista de Catalunya”, des d’on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística.

Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns.

Bastinos i Coll, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 1816 – 1893)

Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l’ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l’editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d’obres didàctiques de llengua castellana, d’una gran difusió a la Península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.

Afiliat al partit progressista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

També fou el pare de Julià Bastinos i Estivill.

Basauri Paguagua, Pedro

Deixa un comentari

(Eibar, País Basc, 30 novembre 1893 – Barcelona, 21 setembre 1973)

Torero (dit Pedrucho). Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular.

Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar.

Baltà i Elias, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)

Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).

Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).

Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.

Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.

Balart i Crehuet, Gabriel

1 Resposta

(Barcelona, 8 juny 1824 – 5 juliol 1893)

Compositor i director d’orquestra. A Milà dirigí l’orquestra del Teatre del Re.

Dirigí l’orquestra del Teatre Principal de València i a partir de 1886 ensenyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual n’acaba essent director.

Obres seves són: La prisione di Edimburgo i la sarsuela La almoneda del diablo (1884).

Avenç, L’ -1881/93-

39 Respostes

(Barcelona, 3 juliol 1881 – 31 desembre 1893)

Revista fundada per Jaume Massó i Torrents.

Es destacà per l’esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Pompeu Fabra.

Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme.