Arxiu d'etiquetes: 1886

Ludwig Mies van der Rohe

Mies van der Rohe, Ludwig

(Aquisgrà, Alemanya, 27 març 1886 – Chicago, EUA, 17 agost 1969)

Arquitecte. Nacionalitzat nord-americà, fou una de les figures més importants de l’art del segle XX.

Del 1929 data una de les seves obres mestres, el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, estructura de muntants lleugers d’acer cromat que sostenia una planxa de formigó i que constituí un exemple de perfecta modulació de l’espai.

Al seu interior, sòbriament moblat pel mateix Mies, figurava l’anomenada cadira Barcelona, un dels seus dissenys més cèlebres.

Mataró, Llorenç Maria de

(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)

Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.

Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.

L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.

Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).

Masmitjà i de Puig, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 29 desembre 1808 – Girona, 26 agost 1886)

Canonge de Girona. Estudià a la Universitat de Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834.

Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació de les filles del Santíssim i Immaculat Cos de Maria (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria.

Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona.

Malagarriga i Armart, Elvira

(Barcelona, 1886 – 1938)

(o Ormart)  Pintora. Estudià amb Cristòfol Montserrat.

De primer s’especialitzà en el retrat, per bé que després conreà d’altres gèneres.

Obtingué els primers èxits amb diverses exposicions a la sala Parés barcelonina. Exposà també a França, Itàlia i els Estats Units.

Una de les seves millors obres és un retrat d’Apel·les Mestres.

Llorens i Ventura, Josep Maria

(Tarragona, 15 abril 1886 – Labastida, Llenguadoc, 11 maig 1967)

Eclesiàstic. S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense.

Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música.

Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida.

S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor.

Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).

Llopis i de Casades, Josep Maria

(Sitges, Garraf, 30 juny 1886 – Barcelona, 28 gener 1915)

Pintor. Fill de Manuel Llopis i Bofill. Deixeble de Feliu Mestres. Participà a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1907.

Conreà la temàtica religiosa, sobretot vistes d’interiors de temples: Altar de l’església de Sant Sever, La Sala Capitular de la Seu de Barcelona, L’orgue de la parròquia de Sitges, etc.

Lladós i Rius, Magí

(Tarragona, 26 desembre 1829 – Barcelona, 5 desembre 1886)

Enginyer industrial i escriptor.

Professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic “El Porvenir de la Industria”.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878.

Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).

Justicia Humana, La

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 20 febrer 1886 – 25 novembre 1886)

Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l’estat espanyol les idees anarcocomunistes.

Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità “Tierra y Libertad”.

La publicació oferí les primeres traduccions d’escrits de Kropotkin i Jean Grave.

Jovés i Torras, Manuel

2 Respostes

(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)

Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.

A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.

Jordà i Caballé, Ignasi Enric

Deixa un comentari

(Cervera de la Marenda, Rosselló, 20 maig 1886 – Barcelona, 3 desembre 1977)

Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid.

Fou professor de l’Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes.

Publicà una gramàtica castellana.