(Carcaixent, Ribera Alta, 21 maig 1848 – València, 29 desembre 1885)
Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister.
La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1815 – 1885)
Músic. Fou organista de la seu de Barcelona.
És autor d’una Missa de rèquiem (1854), entre d’altres obres.
(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)
Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.
Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).
(Palma de Mallorca, 1885 – 14 novembre 1947)
Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Bartomeu Lluís. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36).
Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l’Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d’extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica.
Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època, en part com a introductor del Noucentisme a Mallorca. Fou un dels fundadors de “Mitjorn”, revista literària apareguda a Palma de Mallorca el 1906.
També excel·lí en la traducció, Les muses amigues (1920), és un aplec de versions de poetes simbolises i romàntics, i, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors, de Tàcit (1926). Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà l’edició del Blanquerna.
L’any 1962 es publicaren a Barcelona les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).
(Vic, Osona, 1885 – Catalunya, segle XX)
Escultor. És autor de diverses imatges notables, així com de restauracions i reproduccions.
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)
Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.
Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.
És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).
(Barcelona, 1885 – 1965)
Consignatari de vaixells. Germà de Josep i d’Emili.
President de l’Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1946-47).
Fou el fundador de la Mútua d’Accidents Portuaris.
(Artés, Bages, 10 octubre 1885 – Barcelona, 7 octubre 1943)
Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s’hi doctorà el 1908.
Fou professor auxiliar d’histologia i de patologia mèdica el 1914 a Saragossa i, des del 1915, a Barcelona, a la càtedra de patologia mèdica de Martí Vallejo, de la qual s’encarregà a la mort d’aquest (1918). Des del 1926 tingué la càtedra en propietat i exercí el seu mestratge sobre diverses generacions de metges.
Donà una gran importància a l’exploració clínica, confirmada sempre, però, per l’anàlisi anatòmico-patològica. Treballà sobretot en malalties de l’aparell respiratori i del fetge.
Col·laborà en diverses revistes. Fou ponent del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Palma de Mallorca.
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Catalunya, 1871 – 1885)
Període. Nom amb el qual és designat a Catalunya el període que es caracteritzà pel boom del mercat del vi (coincidint amb l’aparició de la fil·loxera a França), l’augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom i de coure i l’estabilitat política de la Restauració.
La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la fil·loxera a l’Empordà (1879) i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novel·la La febre d’or.
Dades dels Països Catalans 