(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)
Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.
Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
(Alacant, 1885 – segle XX)
Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.
És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(Benissa, Marina Alta, 15 febrer 1885 – Gata, Marina Alta, 8 setembre 1936)
Escriptor i religiós franciscà. Fou cronista del seu orde.
Publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Illes Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània. El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
(Palma de Mallorca, 21 juny 1879 – 25 juliol 1885)
Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennàssar i Pere d’A. Penya.
Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat.
Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.
(Xàtiva, Costera, 1885 – 1950)
Pintor. Era advocat. Fou amic de Santiago Rusiñol, que l’encoratjà a continuar pintant.
Destacà com a paisatgista. Al Museu de València hi ha el seu quadre La font monumental.
(Barcelona, 1855 – 1885)
Periodista i hebraista. Mort encara jove.
(Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885)
Escriptor. Entre altres obres, publicà un Episcopologio orcelitano.
Deixà inèdita una història de la seva ciutat, titulada Historia de Orihuela, que el seu fill Ernest Gisbert i Ballesteros acabaria.
Dades dels Països Catalans 