(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)
Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.
Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1812 – Palma de Mallorca, 1885)
Polític. Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62.
Participà en la fracassada conspiració progressista del juny de 1866 i per l’octubre de 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació.
Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República. Fou governador civil de Balears del juny de 1872 al febrer de 1873.
(València, 4 abril 1885 – 1886)
Setmanari. Manuel Torres i Orive en fou propietari, i director, Rafael M. Lerín, el qual dimití com a director en el número 31, i fou substituït per Ramir Ripollès.
S’autodefinia com a “periòdic ballador i batallador”. El títol del setmanari venia del nom del personatge homònim de les processons de Corpus. Originàriament era redactat en valencià, amb una intenció evident de dignificació del llenguatge, però, als darrers números, apareixia el periòdic gairebé tot en castellà.
Tant pel seu caràcter satíric com per les opinions liberals que s’hi expressaven, en va guanyar molts lectors; d’alguns números n’havien aparegut fins i tot tres edicions. No solament parlava d’assumptes polítics, sinó que intervenia també en les disputes literàries: per exemple, va oposar-se a un homenatge a Teodor Llorente.
(Poble Nou de la Mar, València, 3 abril 1885 – València, 22 agost 1958)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions.
Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile.
També es dedicà amb fruit a l’ensenyament.
(el Cabanyal, València, 1885 – València, 22 maig 1974)
Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local.
Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas.
Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular.
(Alacant, 1885 – segle XX)
Escriptor i advocat. Col·laborà a la premsa alacantina.
És autor de l’obra jurídica Los tribunales de comercio i de diversos opuscles, com els titulats Alicante, estación de invierno (1957) i Estudio histórico-artístico sobre la colegiata de San Nicolás de Bari, de Alicante (1958), entre d’altres.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(Benissa, Marina Alta, 15 febrer 1885 – Gata, Marina Alta, 8 setembre 1936)
Escriptor i religiós franciscà. Fou cronista del seu orde.
Publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Illes Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània. El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
(Palma de Mallorca, 21 juny 1879 – 25 juliol 1885)
Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennàssar i Pere d’A. Penya.
Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat.
Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.
Dades dels Països Catalans 