Arxiu d'etiquetes: 1880

Espalter i Rull, Joaquim

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)

Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.

El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.

Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).

També assolí anomenada com a retratista.

Escut de Catalunya, L’

4 Respostes

(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)

Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.

Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.

Elias i Juncosa, Josep

1 Resposta

(Tarragona, 27 maig 1880 – Barcelona, 28 gener 1944)

Periodista. Destacà en l’especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat.

Amb el pseudònim de Corredisses fou l’encarregat de la secció d’esports de “La Veu de Catalunya” durant més de trenta anys.

Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l’estadi de Montjuïc.

Despujol i Dusay, Ignasi Maria

1 Resposta

(Barcelona, 29 juny 1827 – 1881)

Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar.

Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Fou germà seu Josep Maria Despujol i Dusay   (Barcelona, 1812 – gener 1880)   Escriptor i polític. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Degollada i Guitart, Rafael

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 abril 1799 – Barcelona, 13 agost 1880)

Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona.

Tornat a la ciutat, fou regidor de l’ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d’Espartero.

Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.

Daniel i Ramona, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1880 – 4 juny 1963)

Compositor. Nebot d’Eusebi Daniel i Campalans. Residí a París (1900-vers 1912) i a l’Argentina (1917-vers 1924).

Autor d’obres per a piano, lieder, l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català (La meva rosa no és per a tu, 1937, amb text d’Alfons Roure) i en castellà.

També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia.

Dalmau i Mayol, Joan Baptista

1 Resposta

(Barcelona, 1814 – 22 desembre 1880)

Músic. Estudià a l’escolania de la Mercè.

Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona (1837) i director d’orquestra del Liceu (1847).

Durant més de 20 anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Fou el pare d’Eusebi Dalmau i Mas.

Cusí i Furtunet, Rafael

2 Respostes

(Garriguella, Alt Empordà, 25 març 1880 – Barcelona, 18 gener 1962)

Farmacèutic. Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904. Amplià estudis a Alemanya.

Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya (el Masnou) i de l’Institut Cusí, fundats (1925) pel seu germà Joaquim.

Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic (1919), Antisépticos modernos (1926) i Monitor de la farmacia (1927).

Coscolla i Plana, Felip

1 Resposta

(Graus, Aragó, 17 agost 1880 – Barcelona, 10 juliol 1940)

Escultor. Deixeble de l’escultor Josep Llimona, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’establí després d’una llarga estada a Xile.

Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d’Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l’hospital d’aquest nom, de Barcelona.

També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936).

Fou el pare de l’actriu Roser Coscolla i Ferrer.

Cos de la Noblesa de Catalunya, Reial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – )

Corporació. Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró.

Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d’igual cognom inscrit al Llibre verd.

És presidida per un protector-president, amb honors de gran d’Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l’escut que Joan I el Caçador donà (1389) al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya”.

Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.