(Igualada, Anoia, 1843 – 1880)
Pedagoga. Exercí l’ensenyament a Vic, Badalona i Barcelona.
Escriví diversos treballs d’intenció pedagògica.
(Igualada, Anoia, 1843 – 1880)
Pedagoga. Exercí l’ensenyament a Vic, Badalona i Barcelona.
Escriví diversos treballs d’intenció pedagògica.
(Barcelona, 1826 – 16 febrer 1880)
Actor. Es destacà als primers temps del teatre català.
Actuà a l’Odeon i al Romea de Barcelona, representant moltes obres de Frederic Soler “Pitarra”.
(Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)
Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires.
Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.
(Barcelona, 1880 – 1919)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.
(Catalunya, segle XIX – )
Títol pontifici, concedit pel papa Lleó XIII el 1880 a Lluís Ferran d’Alòs i de Martín.
(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)
Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).
(Barcelona, 1880 – Sermaises, Orleanès, 1970)
Dibuixant i pintor. Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s’establí definitivament a França el 1918.
Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.
(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)
Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.
Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.
(Barcelona, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)
Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870.