Arxiu d'etiquetes: 1880

Bonilla i Martínez, Josep Maria

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Boix i Ricarte, Vicent

(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)

Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.

Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.

Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.

Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.

Balanzà i Navarro, Rafael

(València, 9 gener 1880 – Lugo ?, Galícia, segle XX)

Prelat. Fou consagrat bisbe titular de Quersonès i auxiliar de Toledo en 1924. Més tard fou nomenat bisbe de Lugo.

És autor de formularis parroquials i d’altres escrits religiosos.

Balaguer i Primo, Francesc

(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)

Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.

Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).

Anglès i Vitori, Miquel

(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)

Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.

És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.

Áncora, El

(Palma de Mallorca, 1880 – 1900)

Diari catòlic en castellà. Aparegut de 1880 a 1890 i de 1896 a 1900. Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” (1884) i, sobre la Institució Mallorquina d’Ensenyança, amb “El Isleño” i “El Palmesano” (1885).

Des del 1887 en fou director Antoni M. Alcover i prengué un to integrista. A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich.

Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica. Publicà un almanac i un suplement literari (1880-86).

Amengual i Oliver, Jeroni

(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)

Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).

Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.

Alart, Julià Bernat

(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)

Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.

Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).

És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.

Garcia i Aragonès, Marià

(Barcelona, 1880 – 1954)

Escriptor teatral. Escriví drames, com La mort de l’escolà (amb música de Pere Solé), Amor i pàtria, Jesús infant, etc.

Florensa i Arnús, Salvador

(Barcelona, 1880 – 1919)

Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.