(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàssar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)
Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.
Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).
(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)
Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.
Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).
És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.
(Maó, Menorca, 10 agost 1814 – Palma de Mallorca, 11 setembre 1880)
Militar. Parent d’Emili Hédiger i Olivar.
(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)
Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.
Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)
Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.
Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).
(Alacant, 13 desembre 1880 – 21 març 1960)
Historiador i erudit. Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illeta del Campello: Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 (1934), La isleta del Campello del litoral de Alicante (1950), La necrópolis ibérico-púnica de Alicante. Los ajuares (1956).
Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia (vers el 1914), i treballà sobre temes històrics diversos: El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Alicante bajo los reyes de Castilla (1952), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Bibliografía arqueológica de la provincia de Alicante (1958), Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).
(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)
Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.
Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).
Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.
(Perpinyà, 1880 – 1895)
Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.
El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.
(Illes Balears, 1880 – 19 abril 1961)
Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’estat espanyol.
La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Col·legi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins.
El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l’alou.
La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva.
Dades dels Països Catalans 