(València, 1880 – Madrid, 1963)
Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L’ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L’ase del poble (1936).
Una part de la seva obra per a l’escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).
(Castelló de la Plana, 20 març 1880 – València, 23 desembre 1946)
Polític. Regidor per València i diputat provincial de nomenament governatiu (abril 1931).
Fou diputat a corts els anys 1931 i 1933, i també el 1936 com a membre i fundador de l’Esquerra Valencianista.
(Santa Margalida, Mallorca, 4 octubre 1880 – Madrid, 10 març 1962)
Financer. Inicià la seva fortuna a partir del negoci familiar March Germans, dedicat a la compra i venda de productes agrícoles i ramaders, i amb el tràfic de tabac a tot el Mediterrani. L’any 1909 obtingué la concessió del Monopoli del Tabac del Marroc, en competència amb la Régie Française des Tabacs.
La Primera Guerra Mundial li proporcionà substanciosos beneficis: assegurances marítimes, transports, etc, en estret contacte amb els aliats. L’any 1926 fundà la Banca March.
Des del primer moment s’oposà a la República. Posteriorment fou processat i condemnat, però va evadir-se aviat de la presó de València. Durant la guerra civil, donà suport financer al règim de Franco. La seva consolidació com a financer de categoria internacional, a partir del 1931 ja fou definitiva.
L’any 1955 establí la Fundació March d’ajut científic i cultural, similar a les de Rockefeller i Ford. La dotà amb un capital inicial de 400 milions de pessetes, que passà a 2.000 milions pocs dies abans de morir, a conseqüència d’un accident d’automòbil.
Fou el pare de Joan March i Servera.
(València, 1880 – 1963/64)
Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.
Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.
Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.
(Alacant, 29 agost 1835 – Osca, Aragó, 16 febrer 1880)
Escriptor. Doctor en lleis. En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques.
Publicà les narracions La hija del mar (1858) i Azucena (1858), les peces dramàtiques Aquí fue Troya (1858) i El Mesías prometido (1858?), les novel·les La estrella de Villalar (1861) i El castigo del cielo (1871) i els assaigs Historia de la insurrección y guerra… de Cuba (1870) i Insurrección federal en 1873 (1873).
(Palma de Mallorca, 1880 – 1887)
Centre d’ensenyament. Fundat per Alexandre Rosselló. Impartia classes d’ensenyament primari, i secundari, de ciències mercantils i dret, i era dirigida per Mateu Obrador i Bennàssar.
La influència que tingué de la Institución Libre de Enseñanza fou determinant, i d’acord amb l’ideari de la Institució, oferí una ensenyança activa, laica i mixta.
Per dificultats econòmiques i problemes ideològics va ser tancada.
(Huarte, Navarra, 20 abril 1880 – València, 9 novembre 1973)
Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l’Institut de València.
Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l’àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región. Novedades y modificaciones (1970).
(València, 26 octubre 1820 – 22 abril 1880)
Mestre d’escola i periodista. S’establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d’ensenyament de Maó.
Dirigí el “Diario de Menorca” (1858-66) i el “Diario de Mahón” (1866-69).
És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.
(Maó, Menorca, 10 agost 1814 – Palma de Mallorca, 11 setembre 1880)
Militar. Parent d’Emili Hédiger i Olivar.
(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)
Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.
Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).
Dades dels Països Catalans 