(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)
Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.
Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).
(Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)
Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l’impressionisme.
Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya.
Com a dibuixant col·laborà al setmanari “Papitu” amb el pseudònim d’Adam, i després a d’altres publicacions.
(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)
Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.
A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.
(Sàsser, Sardenya, 14 setembre 1879 – Barcelona, 1911 ?)
Escriptor en català. De família napolitana, és conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet.
Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera. El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet alguerès. El 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana”.
Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya (Sàsser 1906). Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’Himne alguerès, foren musicades per Joan País i esdevingueren molt populars a l’Alguer.
(Barcelona, 1879 – París, França, 1939)
Pintor i galerista. Fill d’Antoni Castelucho i Vendrell, germà de Claudi i pare de Rosa-Antonieta Castelucho i Camell.
Establí a Montparnasse la botiga-galeria d’art “Castelucho”, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Masson, Zadkine, George Kars, Liam O’Flaherty, Miró, Manolo, Grau i Sala, Dalí, Zuloaga, Meifrén, Nonell, etc.
(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)
Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).
Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).
Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).
Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).
(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)
Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.
És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).
Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).
(Barcelona, 18 setembre 1879 – 30 gener 1937)
Escriptor i actor. Casat amb l’actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats.
Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de “La Publicitat”.
Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938).
El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia.
(Roda de Ter, Osona, 1857 – 1879)
Poeta. Membre de l’Esbart de Vic.
Les seves poesies -entre les quals destaca Lo plant d’en Bac de Roda (1878)- foren publicades pòstumament: Poesies (1881), amb pròleg de Jaume Collell.
