Arxiu d'etiquetes: 1879

Folch i Torres, Lluís

(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)

Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.

Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.

Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).

Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.

Fabra i Ribas, Antoni

(Reus, Baix Camp, 6 abril 1879 – Cambrils, Baix Camp, 17 gener 1958)

Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S’uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d’Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí.

Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Josep Comaposada, “La Internacional” (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l’anomenada Setmana Tràgica (1909).

Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s’exilià a l’Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950.

És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.

Espanya i Sirat, Josep Maria

(Viella, Vall d’Aran, 24 agost 1879 – Bogotà, Colòmbia, 21 juny 1953)

Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914.

Membre de l’Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i conseller de Governació de la Generalitat (març-setembre 1936) en esclatar la guerra civil.

Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes.

Exiliat a França a la darreria del 1938, després es traslladà a Colòmbia.

Escut de Catalunya, L’

(Barcelona, 5 abril 1879 – març 1880)

Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40.

Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat.

Esbart de Vic

(Vic, Osona, 1867 – 1879)

Grup de joves poetes.

Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles.

El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l’Esbart de Vic (antologia poètica del grup).

Domènech i Vilanova, Cristòfor de

(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)

Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.

Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.

Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.

El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).

Diluvio, El

(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)

Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.

D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.

Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.

Diari Català

(Barcelona, 4 maig 1879 – 30 juny 1881)

Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall.

De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.

Culell i Aznar, Mateu

(Barcelona, 1879 – 1943)

Dissenyador. Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona.

Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un modernisme elegant i contingut.

Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc.

Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.

Coscollano i Llorach, Andreu

(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)

Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.

Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.