Arxiu d'etiquetes: 1877

Montañès i Criquillion, Carles Emili

(Barcelona, 18 novembre 1877 – Madrid, 14 gener 1974)

Enginyer. Projectà l’embassament d’aigües als Pirineus per tal de crear energia hidroelèctrica i, juntament amb F. S. Pearson, fundà la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (1911). Modernitzà línies secundàries de ferrocarrils i creà els Ferrocarrils de Catalunya (1912).

El 1919 fou governador civil de Barcelona, però hagué de dimitir en rebrotar la vaga de la Canadenca. Durant la guerra civil de 1936-39 residí a la zona de govern de Burgos.

Publicà obres com Sugerencias (1937), Petróleo en España (1937) i Resolución para España del problema de los carburantes… (1939).

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Masó i Goula, Josep

(Barcelona, 1877 – març 1910)

Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.

La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.

Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.

Martorell i Puig, Bernardí

(Barcelona, 20 gener 1877 – 8 agost 1937)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902.

La seva arquitectura s’inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Antoni Gaudí i Domènech i Montaner.

Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d’Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).

Marsà i Bragado, Antoni

(Madrid, 1877 – 12 octubre 1965)

Republicà. Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903).

Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble.

Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow.

Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913.

León y Román, Ricardo

(Barcelona, 15 octubre 1877 – Galapagar, Madrid, 6 desembre 1943)

Escriptor. Patrioter, triomfalista i d’una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934).

Fou membre de la Real Academia Española (1915).

Lebon, Charles

(Dieppe, França, 21 setembre 1799 – Martigny, França, 14 desembre 1877)

Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona.

El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon).

El 1883 l’empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l’ajuntament exercís el dret de rescat.

El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.

Jori i Llobet, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 1921)

Periodista i crític d’art. De jove dirigí “La Lucha” de Girona, i l’any 1907 fou redactor en cap a “La Publicidad”, passà després a “El Liberal”, i tornà a “La Publicidad”, periòdic que dirigí (1916-21), i al qual donà un gran impuls, també en preparà la conversió al català. Realitzà campanyes periodístiques a favor de la Solidaritat Catalana.

Durant la I Guerra Mundial fou partidari dels aliats, visità el front francès i publicà cròniques que reuní en el llibre Voces de guerra (1916). Publicà a la revista “Iberia”, i fou condecorat pel mariscal Josep Joffre.

Crític d’art, dirigí “Vell i Nou” i fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat.

“Publicacions d’Art de La Revista” li edità la monografia Josep Clarà (1920).

Janer i Graells, Florenci

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1831 – El Escorial, Madrid, 19 juliol 1877)

Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris.

Membre de la Real Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando. Catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial. Director de “Seminario Popular” i de la Biblioteca de Autores Españoles.

És autor d’Examen de los sucesos… que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España… desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión.

Huix i Miralpeix, Silvi

Deixa un comentari

(Santa Margarida de Vallors, Selva, 22 desembre 1877 – Lleida, 5 agost 1936)

Prelat. Nascut a la masia de Can Huix.

El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida.

Hi morí víctima dels desordres de l’any següent, en ésser afusellat per un escamot incontrolat en començar la guerra civil.