Arxiu d'etiquetes: 1871

Elizalde i Rouvier, Artur

1 Resposta

(Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 4 desembre 1925)

Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà.

Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol.

El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils, amb factoria a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

A la seva mort s’abandonà la construcció d’automòbils i es fabricaren motors d’aviació.

Domenge i Antiga, Melcior

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 10 maig 1871 – 23 octubre 1939)

Pintor i pessebrista. Adscrit a l’escola paisatgística d’Olot. Estudià a l’Escola de Belles Arts olotina i després a la de Barcelona, pensionat per la Diputació de Girona.

domenge_antiga

Fou deixeble predilecte de Joaquim Vayreda, amb qui treballà durant molts anys, fins al punt de preparar-li els paisatges, als quals Vayreda donava els últims tocs.

El seu estil, però, es distingí del del mestre pels seus contrallums, els esfumats i els colors sòlids.

Conreà també l’escultura, i modelà figures de pessebre.

Curiel Gutiérrez, Fausto

Deixa un comentari

(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)

Historiador. Monjo de Montserrat (1899).

Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.

Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.

Cortiella i Ferrer, Felip

1 Resposta

(Barcelona, 9 novembre 1871 – 31 juliol 1937)

Dramaturg i tipògraf. Milità en l’anarquisme i es manifestà nacionalista català.

Treballà a “L’Avenç” i donà a conèixer autors teatrals nòrdics.

Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent.

Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).

Chomon, Segon de

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 17 octubre 1871 – París, França, 2 maig 1929)

Cineasta. Capdavanter del cinema a Barcelona on tingué un taller de trucatge.

Va fer grans aportacions tècniques: acoloriment manual dels films, pas de maneta, -que féu servir en Hotel Eléctrico (1905)-, transparència.

Se’l considera inventor de l’ús tècnico-dramàtic del travelling, que usà per primera vegada en La vie et la passion de Jésus-Christ, de Ferdinand Zecca, que perfeccionà en Cabiria, de Piero Fosco.

Va treballar als estudis Pathé i col·laborà amb Abel Gance.

Casals i Font, Martí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1871 – Catalunya, segle XX)

Escultor. Es formà al taller dels germans Vallmitjana.

Féu una llarga estada a l’Argentina, d’on no tornà fins al 1929. Durant la seva estada americana guanyà diversos premis i realitzà alguns monuments.

Destacà com a medallista. Es conserven alguns dels seus models al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Carrera i Terris, Andreua Avelina

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 gener 1871 – Rubí, Vallès Occidental, 28 febrer 1939)

Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d’aquesta òpera la seva millor creació.

Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso.

Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.

Cardunets i Cazorla, Alexandre

2 Respostes

(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)

Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.

Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).

Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.

Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.

Cardona i Agut, Josep

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 1871 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 febrer 1934)

Poeta i eclesiàstic.

Es destacà com a orador sagrat en català; predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902).

Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut.

Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927), Lliris blaus (1928).

Buixareu, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1804 – 10 febrer 1871)

Arquitecte. D’arrel neoclàssica, és autor del mercat de Santa Caterina (1847) i, juntament amb Francesc Vila, del bloc de cases dels Porxos d’En Xifré (1836), erigit davant la Llotja i molt representatius de les orientacions urbanístiques de l’època.