(Barcelona, 24 octubre 1868 – març 1869)
Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites.
Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.
(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)
Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.
Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.
Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.
(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)
Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.
Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.
El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.
(Sotés, Rioja, 7 maig 1808 – els Banys d’Arles, Vallespir, 23 novembre 1869)
Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga).
Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles VI. L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite.
El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861).
(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)
Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.
Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).
Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
(París, França, 1820 – Barcelona, 1869)
Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857).
A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració.
Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865).
(Barcelona, 25 gener 1869 – 11 febrer 1911)
Soprano. Filla de Teodor Bonaplata i Sistachs.
Debutà a Milà amb l’Aïda de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d’Europa (Barcelona, 1890), i d’Amèrica.
El 1904 es retirà i es dedicà a l’ensenyament del cant.
La seva filla Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1869)
Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s’havien fet forts a la ciutat.
Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d’Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó.
Davant l’anunci de l’arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.
(Barcelona, 12 febrer 1869 – 15 març 1939)
Llibreter i bibliòfil. Fundà l’editorial l’Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del “Calendari Català” (1898-1905).
Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925).
(Marsella, França, 1869 – Barcelona, 5 maig 1897)
Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d’ésser confident del governador civil) i fou detingut després d’ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7 de juny de 1896).
Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d’altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc.
Morí afusellat.
Dades dels Països Catalans 