Arxiu d'etiquetes: 1869

Girona i Llagostera, Daniel

Deixa un comentari

(Lleida, 14 gener 1869 – Barcelona, 28 març 1940)

Historiador, metge i polític. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, però es dedicà després als estudis històrics.

El 1919 va ésser elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari (1922-24), i dirigent de la Unió Catalanista.

Publicà Mullerament de l’infant en Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicilia (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919), Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó (1920) i Itinerari del rei en Pere II (1924), així com els itineraris dels reis Joan I el Caçador i de Martí I l’Humà.

Giménez Soler, Andrés

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 10 novembre 1869 – 30 setembre 1938)

Historiador. El 1893 ingressà al cos d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918.

Entre les seves obres d’erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans.

El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d’armes de Catalunya i La fi del comte d’Urgell.

Flotats i Comabella, Marià

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, v 1815  – Barcelona, 29 agost 1869)

Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó i director i redactor del diari “El Telégrafo”, de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d’Efemérides de la historia de Cataluña.

Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d’Aragó (1848).

Flaca, La

4 Respostes

(Barcelona, 27 març 1869 – 3 març 1876)

Setmanari satíric en castellà. Suspès per l’autoritat governativa en diverses ocasions, a causa de la seva oposició a Prim, va aparèixer amb diferents títols.

Tingué una orientació política marcadament liberal.

Federalista, El

3 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1868 – març 1869)

Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes.

Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites.

Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.

Federación, La

9 Respostes

(Barcelona, 1 agost 1869 – 3 gener 1874)

Setmanari obrer. Fou l’òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

Fundat per Farga i Pellicer, Gaspar Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península.

Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.

Estado Catalán, El

5 Respostes

(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)

Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.

Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.

El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.

Dulce y Garay, Domingo

1 Resposta

(Sotés, Rioja, 7 maig 1808 – els Banys d’Arles, Vallespir, 23 novembre 1869)

Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga).

Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles VI. L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite.

El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861).

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona

9 Respostes

(Barcelona, 23 febrer 1869 – 14 febrer 1870)

Organisme. Succeí a l’anterior Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el setembre de 1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-.

Envià Farga i Pellicer, que n’era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l’AIT (setembre 1869).

Posteriorment s’adherí a la Primera Internacional (febrer 1970) i fou l’organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (juny 1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Cagé, Fèlix

3 Respostes

(París, França, 1820 – Barcelona, 1869)

Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857).

A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració.

Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865).