Arxiu d'etiquetes: 1869

Bellver -escultors-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop  (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

  • Francesc Bellver  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924)  Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
  • Marià Bellver  (Madrid, 1817 – 1876)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
  • Josep Bellver  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Balears descrites per la paraula i la imatge, Les

2 Respostes

(Leipzig, Alemanya, 1869 – 1891)

(original: Die Balearen in Wort und Bild geschildert) Obra de Lluís Salvador d’Àustria. Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i il·lustració abundosa.

Fruit de molts anys de treball, fet amb la col·laboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc.

Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París (1878), obtingué una difusió relativament escassa. Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor. Més endavant l’arxiduc en féu una nova edició reduïda a dos volums (Würzburg-Leipzig 1897).

Paral·lelament a la versió original en foren fetes diverses traduccions castellanes, totes fragmentàries o inacabades, entre les quals cal destacar els dos volums de Las Baleares, corregits i augmentats per Francesc Manuel de Los Herreros i Schwager, que comprenen Eivissa i Formentera (Palma de Mallorca 1886-90).

Molt posteriorment ha estat novament traduïda i publicada en 12 volums la part referent a Mallorca, reduïda i sense les xilografies originals (Palma de Mallorca 1955-65).

Aulí i Caldentey, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 19 desembre 1796 – 10 gener 1869)

Organista i compositor. Escriví música d’església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.

Maestrat, ducat del

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX)

Títol concedit el 1869 pel pretendent carlí Carles VII al general Ramon Cabrera i Grinyó, concessió que anul·là el 1875.

Jorba i Rius, Joan

2 Respostes

(Castellgalí, Bages, 1869 – Manresa, Bages, 21 març 1938)

Industrial. Fill de Pere Jorba i Gassó, junt amb el qual obriren els cèlebres magatzems Jorba (1911) de Barcelona.

Escriu i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1869 – 1902)

Escriptor. Col·laborà a la premsa catalana del seu temps. També escriví per al teatre.

Escobedo i Bach, Simó

Deixa un comentari

(Barcelona, 1840 – Santiago, Cuba, 1869)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.

El seu quadre La gelosia figura al Museu d’Art Modern barceloní.

Daví i Güell, Domènec

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1869 – 1935)

Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).

Clausell i Llauger, Ramon

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869)

Mestre de capella. Organista de Canet des del 1836.

Escriví unes vint misses amb acompanyament orquestral, dos tedèums, nadales i altres composicions religioses.

Carreras i Aragó -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.

Gaietà Carreras i Aragó  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Josep Carreras i Aragó  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Francesc Carreras i Aragó  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.