(Barcelona, 6 novembre 1806 – Madrid, 28 juliol 1868)
Pintor i acadèmic. Germà de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l’infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l’Acadèmia de Nàpols.
Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l’escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes.
És autor de quadres d’història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).
Un altre germà seu fou el músic Alexandre Ferrant i Llausàs (Barcelona, segle XIX).
(Barcelona, 24 octubre 1868 – març 1869)
Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites.
Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.
(Reus, Baix Camp, 11 febrer 1868 – Barcelona, 18 setembre 1938)
Empresari. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s’instal·là després a Barcelona, on va fundar, amb Eduard Recasens i Mercadé, la banca Fàbregas i Recasens (1917), la qual, tres anys després, passà a ésser el Banc de Catalunya. Fàbregas en fou president i director.
Regalà l’edifici social al Centre de Lectura de Reus i finançà els inicis del grup teatral de Josep Canals (1917).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)
Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.
És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.
Destacà també com a col·leccionista.
(Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)
Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau.
El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d’alcalde d’Olot.
Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català ‘sicut sonat’.
(Badalona, Barcelonès, 6 desembre 1868 – 26 setembre 1936)
Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals.
Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936.
Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.
(Barcelona, 1804 – 1868)
Polític carlí. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar. Fill de Ramon Despujol i de Vilalba. Fou també conegut amb el nom de Josep Maria d’Amigant (un dels cognoms de la seva mare).
Reconegué el pretendent Carles V com a rei i fou vocal de la Junta Superior de Berga (1837), de la qual se separà (1838), per disconformitat amb els crims del comte d’Espanya.
El succeí en els títols el seu fill Ignasi Maria Despujol i Dusay.
(Malla, Osona, 5 gener 1831 – la Selva del Camp, Baix Camp, 30 setembre 1868)
Missioner claretià. Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia (1861-68).
Assassinat durant la revolució de setembre de 1868, és considerat un dels màrtirs de l’anticlericalisme.
(Barcelona, 13 maig 1868 – 30 abril 1886)
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda.
Fusionat amb “La Corona” el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any.
Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.
Dades dels Països Catalans 