(Alcanar, Montsià, 18 maig 1866 – 10 juny 1937)
Canonge (1908), historiador i poeta.
Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa.
Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años… Flores marchitas (1928).
Col·laborà a “El Estandarte Católico” i “Correo de Tortosa”, sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.
(Barcelona, 1 gener 1866 – 19 desembre 1944)
Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d’Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa. Fundà i dirigí la publicació “España Sacro-Musical” (1930-36).
És autor d’obres religioses corals i d’una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals.
Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.
(Castellbisbal, Vallès Occidental, 1830 – Martorell, Baix Llobregat, 10 agost 1866)
“el Noi de les Barraquetes“ Guerriller. Germà de Joan “el Xic de les Barraquetes”.
Participà en la guerra dels Matiners, durant la qual fou condemnat a mort i fugí a França.
Retornà poc abans de la revolta del 1854 i s’oposà, a Gràcia, al cop d’estat d’O’Donnell (1856). Fou detingut i empresonat el 1857.
Participà en la conspiració del 1866 i fou detingut pocs dies després.
Fou mort pels mossos d’esquadra.
(Barcelona, 1786 – l’Havana, Cuba, 1866)
Empresari. Analfabet quan arribà a Cuba, es convertí en un gran negociant. Construí el que després fou el Teatro Nacional, i fou confident dels capitans generals.
Sembla que parlà quasi sempre en català barrejat de modismes locals.
Els seus descendents han estrafet el cognom i l’han convertit en Marty.
(Tarragona, 24 novembre 1866 – Barcelona, 14 abril 1911)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja alhora que treballava en alguns tallers d’escultors establerts a Barcelona.
Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d’èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies.
Després d’una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants d’Antoni Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l’expressionisme.
La seva obra és carregada d’intencionalitats psicològiques.
(Manzanal del Puerto, Lleó, Castella, 31 agost 1866 – Madrid, 22 desembre 1918)
Eclesiàstic. Arquebisbe de Tarragona (1913-18). Del 1907 al 1918 fou senador del regne.
Col·laborador en diversos diaris, deixà, a més, gran quantitat d’obres sobre temes històrics, polítics, eclesiàstics, apologètics i científics.
Fou membre de les acadèmies de la Llengua, de la Historia, de les Ciències Morals i Polítiques, de les Belles Arts, de les Bones Lletres, etc.
(Lleida, 1866 – 1937)
Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista “Lleida” amb treballs sobre història local.
El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).
(València, 22 abril 1866 – Barcelona, 4 desembre 1913)
Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València.
Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899.
Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers.
Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català.
Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.
(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)
Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.
Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.
Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.
(Setcases, Ripollès, 25 setembre 1821 – Madrid, 23 gener 1866)
Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico.
El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars.
És autor d’unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a “El Pabellón Médico” de Madrid.
Dades dels Països Catalans 