Arxiu d'etiquetes: 1862

Benlliure i Gil, Marià

8 Respostes

(València, 8 setembre 1862 – Madrid, 9 novembre 1947)

Escultor. Germà de Joan Antoni i de Josep, i format per aquest darrer, amplià estudis a Madrid (1871) i a Roma. Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia.

Escultor fecundíssim, amb un gran domini de la tècnica, la seva escultura, espectacular i efectista, síntesi de l’impressionisme i el realisme.

Entre la seva obra, repartida per tot el món, cal remarcar els monuments a Josep de Ribera, Patriarca Joan de Ribera, Marquès de Campo, a València, Alfons XII, Retiro de Madrid, San Martín, a Buenos Aires, Irigoyen, a Lima, i les tombes de Gayarre, al Roncal, i de Joselito, a Sevilla.

Desaprofità una part considerable del seu talent per la recerca de l’èxit immediat i per la submissió als gusts dels grups dominants. Les obres menys preocupades pel gust de la clientela revelen uns dots realment sòlids i infreqüents.

Fou el pare del pintor Josep Benlliure i Ortiz.

Ateneu Balear

6 Respostes

(Palma de Mallorca, 1862 – 1873)

Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts.

Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l’abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l’ús de les llengües autòctones.

Alcover i Sureda, Antoni Maria

23 Respostes

(Santa Cirga, Manacor, Mallorca, 2 febrer 1862 – Palma de Mallorca, 8 gener 1932)

Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista. Estudià al seminari de Palma on va llicenciar-se en dret canònic. Arribà a vicari general del bisbat. Col·laborà amb articles literaris i polèmics a diaris tradicionalistes. Va dedicar-se, des de jove, a recollir llegendes de tradició oral, usos i costums mallorquines.

El 1885 publicà el seu primer llibre, Les cantarelles, amb el pseudònim de Jordi des Recó, al qual van seguir les Rondayes mallorquines (1896), col·lecció de contes de l’illa que aparegueren en tres volums i seguiren fins a vint-i-quatre i tingueren i tenen un gran èxit popular. Després del seu viatge a Catalunya, va donar a conèixer La lletra de convit (1901), en la qual exposava els propòsits i el mètode per fer el Diccionari de la Llengua Catalana, i inicià un recorregut per tots els països de llengua catalana en recerca de material.

Amb la publicació del “Bolletí del Diccionari” (1901-36) va contribuir als treballs de filologia romànica, especialment de dialectologia catalana, i orientat pel filòleg alemany Schädel començà l’elaboració del Diccionari i organitzà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), en el qual fou president de la secció filològico-literària.

El primer fascicle del Diccionari va aparèixer l’any 1926 sota el títol de Diccionari Català-Valencià-Balear, acabat per Francesc de Borja Moll en deu volums.

Autor també de les biografies de Quadrado (1919) i Ramon Llull (1924) i d’un treball de dialectologia Refutación de las doctrinas filológicas del señor Menéndez Pidal (1903), fou un ardent defensor de la Solidaritat Catalana.

Nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1911), en fou elegit president. Se’n separà, però, el 1918 per picabaralles personals i problemes de criteri lingüístic en relació amb les Normes. Tanmateix, s’hi reconcilià el 1928.

Abril i Blasco, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1862 – 1924)

Pintor. Autor de marines i de paisatges.

El Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves.

Fàbregas -varis bio-

Deixa un comentari

Felicià Fàbregas  (Catalunya, segle XIX – 1862)  Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.

Lluís Fàbregas  (Catalunya, 1780 – 1854)  Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.

Duran i Ventosa, Manuel

6 Respostes

(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)

Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.

Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.

Cercós i Solé, Jaume

Deixa un comentari

(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)

Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).

Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.

És autor d’escrits piadosos.

Boixadors i de Cotonet, Joana de

2 Respostes

(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)

Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.

Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.

Bergadà i Pi, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)

Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.

Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.

Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.

Aumatell, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1806 – 1862)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.

Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.