(El Ferrol, Galícia, 1862 – Valladolid, Castella, 1938)
Militar. Governador civil de Barcelona (1919-22), dirigí la repressió contra les organitzacions obreres, i la seva actuació fou molt discutida.
(El Ferrol, Galícia, 1862 – Valladolid, Castella, 1938)
Militar. Governador civil de Barcelona (1919-22), dirigí la repressió contra les organitzacions obreres, i la seva actuació fou molt discutida.
(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)
Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.
Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).
Felicià Fàbregas (Catalunya, segle XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.
Lluís Fàbregas (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.
(Barcelona, 1862 – 18 maig 1909)
Metge. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Raimon, Claudi i Lluís.
Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l’exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.
(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)
Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).
Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.
És autor d’escrits piadosos.
(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)
Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.
Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1862 – 27 setembre 1937)
Pintor. Va estudiar a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Mir.
Tornà a Reus, on treballà en la decoració de molts edificis modernistes, així com l’escenografia del Teatre Fortuny, on destacà pels detalls del paisatge. Exposà a Reus, Barcelona i Madrid.
Fou professor de dibuix en diversos centres reusencs, i també va tenir acadèmia pròpia. Va col·laborar a la majoria de periòdics gràfics de l’època.
(Barcelona, 1806 – 1862)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.
Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.
(Camprodon, Ripollès, 1816 – Barcelona, 1862)
Relligador. Fou el pare de Dolors i Enric Monserdà i Vidal.
El seu taller al carrer de la Palla era centre de reunió de figures conegudes, com Anselm Clavé, Narcís Monturiol i Abdó Terradas.
Sembla que fou el primer del país a servir-se de la premsa de daurar. Els seus relligats de luxe assoliren un gran prestigi.
(Tarragona, 1862 – Barcelona, 1926)
Militar. Assolí el grau de general d’enginyers.
Dirigí les obres de defensa naval de Palma de Mallorca i de Cartagena.
Fou ministre de la guerra i governador civil de Valladolid.