(Reus, Baix Camp, 13 març 1860 – 16 setembre 1944)
Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf.
És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.
Déu i Francesch, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1860
Codina i Sert, Genís
(Barcelona, 1860 – segle XX)
Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.
Carreras i Rebugent, Martí
(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)
Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.
Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.
Baratta i de Valdivia, Artur
(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)
Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.
Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.
Balanzó i Pons, Llorenç
(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)
Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.
El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.
Ateneu Català
(Barcelona, 1860 – 1872)
Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.
Armet i Ricart, Salvador
(Barcelona, 1860 – 1928)
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).
Vinyals i Roig, Alfons
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 6 novembre 1860 – 15 gener 1943)
Pintor. Fou alumne de Joan Ferrer i Miró, de l’Escola de Llotja de Barcelona, i completà la seva formació a Itàlia i a París. Fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis i al col·legi Samà.
Formà part de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer des de 1903, de la qual fou president des de 1928 fins a la Guerra Civil.
Destacà en el dibuix, l’aquarel·la i l’oli. El seu tema predilecte fou la figura, alternant amb natures mortes, paisatges i algun retrat. Entre la seva producció sobresortí en el tapís com a figurista en composicions històriques, tractades amb fantasia, segons la influència de l’acadèmia vuitcentista.
Se li coneix poca obra. A banda d’algunes obres obtingudes per donacions posteriors, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer actualment conserva tres quadres donats pel mateix pintor.
Sacanella i Vidal, Emili
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
Mas i Domènech, Josep
(Premià de Dalt, Maresme, 1 agost 1860 – Vilassar de Dalt, Maresme, 16 maig 1942)
Erudit i eclesiàstic. De formació autodidàctica quant a les seves activitats històrico-arxivístiques, es lliurà de jove a escorcollar arxius, sobretot a la seu de Barcelona, de la qual fou nomenat beneficiat arxiver el 1900. També investigà l’Arxiu Diocesà, el de la Corona d’Aragó i l’Històric de la Ciutat.
Posà generosament les seves fitxes inèdites a disposició dels investigadors. Aquestes, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat, versen sobre la història dels pobles i les esglésies del bisbat de Barcelona.
Entre els seus tres-cents cinquanta treballs, cal remarcar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (13 volums, 1906-21).
Dades dels Països Catalans 