Arxiu d'etiquetes: 1858

Galceran -varis bio-

Deixa un comentari

Galceran  (Mataró, Maresme, segle XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

Antoni Galceran  (Catalunya, segle XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

Carles Galceran  (Barcelona, 1858 – segle XIX)  Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

Josep Galceran  (Catalunya, segle XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.

Figueras Caminals, Francisco de Paula de

Deixa un comentari

(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)

Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.

Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.

Duran i Ventosa, Raimon

4 Respostes

(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)

Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

Borràs i Perelló, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1858 – 1941)

Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.

El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.

Batlle i Mir, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)

Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.

Abadal i Casamitjana, Joaquim

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)

Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.

Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX)  Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.

Nicolau i Parera, Antoni

(Barcelona, 8 juny 1858 – 26 febrer 1933)

Compositor i director d’orquestra. Estudià amb J.B. Pujol i Riu. Visqué vuit anys a París.

A Barcelona fou director de la Societat Catalana de Concerts des de la seva fundació (1892) fins que fou substituïda per la Societat Filharmònica (1897); també fou director de l’Escola Municipal de Música (1896-1930).

És autor d’òperes (Un rapte, 1887, i Cor de foc, 1895), obres simfòniques (El triomf de Venus, 1882) i peces breus, com La mort de l’escolà (1900), La Mare de Déu, Divendres Sant, Captant (1904).

Fou un personatge important en la renaixença musical de Catalunya del segle XIX a causa de la seva tasca pedagògica i de les popularíssimes composicions vocals i un cicle montserratí de cançons.

Fou el pare de l’actriu Mercè Nicolau i Cusson.

Malagarriga i Munner, Carles

(Barcelona, 1 juliol 1858 – Buenos Aires, Argentina, 1932)

Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari “El Progreso”.

Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l’Argentina, on es dedicà a l’exercici de la seva carrera.

Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.

Jonama i Bellsolà, Llúcia

3 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)

Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.

Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.

Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.

Halen y Sarti, Antonio van

5 Respostes

(Castella, 1792 – 1858)

Militar. Durant la primera guerra carlina, destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el comtat d’aquest nom.

Capità general de València (1838-39) i de Catalunya (1840-42). Reprimí l’aixecament popular de Barcelona i bombardejà la ciutat (desembre de 1842).