(València, 1858 – 1912)
Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).
Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).
Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.
(Requena, Plana d’Utiel, 20 juliol 1858 – Utiel, Plana d’Utiel, 1 agost 1934)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.
Fou bon pintor de retrats i de temes florals.
(Palma de Mallorca, 1858 – segle XIX)
Advocat. Fou advocat de l’estat a Oviedo i Cadis. Posteriorment ocupà el càrrec d’agregat d’ambaixada a Roma.
És autor de poesies.
(Almeria, Andalusia, 21 maig 1786 – Granada, Andalusia, 10 febrer 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1858 – Palma de Mallorca, 1934)
Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca.
Dirigí el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i fou sots-director general del cos de correus (1919).
Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc.
(València, 1857 – 1858)
Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S’ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre.
Intentava d’ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d’impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics.
Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.
(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)
Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.
El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.
(Carcaixent, Ribera Alta, 17 desembre 1858 – València, 22 agost 1936)
Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés.
Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey d’Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).
(Ciutadella, Menorca, 3 gener 1814 – 1858)
Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques.
Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a “Revista de Menorca” (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims.
(Palma de Mallorca, 1858 – )
Societat recreativa i mutualista. Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodrí.
Entre d’altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton.
Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa.
Dades dels Països Catalans 