Arxiu d'etiquetes: 1851

Cuello i Prats, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)

Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.

Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.

Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.

De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).

Chia i Alba, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)

Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.

Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.

Casino Mercantil -Barcelona, 1851/1914-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1851 – 1914)

Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries.

Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940.

El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica.

Després del 1940 s’hi instal·là l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Canudas i Soler, Joan

Deixa un comentari

(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)

Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.

Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.

Calvet, Ezequiel

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1851)

Capità de fragata i director de l’Escola de Nàutica de Barcelona (1835).

En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint.

Burguès i Serra, Marià

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 1 agost 1851 – 20 novembre 1932)

Ceramista. Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal d’Empordà.

Fundador del “Faianç Català” (1891) a Barcelona, s’establí definitivament a Sabadell, on instal·là un important obrador de ceràmica industrial i artística.

Publicà les obres Estudis de terrissa catalana (1925) i Sabadell del meu record (1930).

Buïgas i Monravà, Gaietà

2 Respostes

(Barcelona, 21 juliol 1851 – 7 novembre 1919)

Arquitecte.

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau. Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima.

Realitzà d’altres remarcables construccions a Catalunya, a l’Argentina i a l’Uruguai.

Boladeres i Romà, Guillem de

Deixa un comentari

(Maldà, Urgell, 10 maig 1851 – Sitges, Garraf, 31 octubre 1928)

Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista.

Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).