(Vic, Osona, 18 desembre 1851 – Girona, 10 maig 1925)
Catedràtic. Germà d’Antoni.
Professà una càtedra d’agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d’aquesta ciutat de 1895 a 1897.
Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria.
(Barcelona, 1851 – )
(ETSEIB) Escola nascuda en el si de l’Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç.
Entre el 1866 i el 1879 fou l’única Escola d’Enginyers Industrials de l’estat espanyol.
Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
(Barcelona, 2 octubre 1851 – 8 abril 1918)
Veterinari i metge. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà d’Antoni.
Catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, fundador i director del parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, i director del laboratori d’ictiologia de Barcelona i del de Banyoles.
Fundà el Museu Darder d’Història Natural, a Banyoles. Dirigí “El Naturalista” i la “Revista Universal Ilustrada”.
Obres seves són: Hidrofobia (1876), Cría industrial de la trucha (1913) i, en català, Piscicultura (1913).
Fou el pare de Joan Baptista Darder i Rodés.
(Montpeller, França, 19 juliol 1851 – Barcelona, 2 novembre 1908)
Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura.
Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d’Or a l’Exposició de Berlín del 1891) i L’assalt de Puebla.
També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d’Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc.
Els últims anys excel·lí en la pintura d’esports hípics.
(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)
Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.
Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.
Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.
De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.
(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)
Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.
Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.
Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).
El seu germà fou Narcís Coll i Vehí (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851) Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).
(Barcelona, 25 octubre 1851 – 12 març 1916)
Escenògraf. Deixeble de l’Escola de Llotja, de Soler i Rovirosa i de Francesc Pla.
Treballà a Madrid, València i Lisboa (1889), però sobretot a Barcelona, al Teatre Novetats i al Tívoli, on decorà, entre altres obres, l’òpera Garín (1893), de Tomás Bretón.
(Barcelona, 1851 – 1914)
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries.
Conegut aviat amb el nom de Borsí, hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins al 1940.
El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica.
Després del 1940 s’hi instal·là l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.
(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)
Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.
Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).
Morí en la indigència.
Fou germà seu Julià Carcassó i Font (Barcelona, 1856 – 1916) Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.
(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)
Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.
Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.
Dades dels Països Catalans 