Arxiu d'etiquetes: 1843

Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona -1843-

9 Respostes

(Reus, Baix Camp, 6 juny 1843 – Sabadell, Vallès Occidental, novembre 1843)

Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu.

Amb la finalitat d’enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II de Borbó, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15 juny).

L’intent d’aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l’obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.

Junta Popular Directiva Provisional -1842/43-

1 Resposta

(Barcelona, 16 novembre 1842 – 1843)

Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.

Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants.

La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta.

Desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.

Jornet i Ibars, Teresa de Jesús

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 9 gener 1843 – Llíria, Camp de Túria, 26 agost 1897)

Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70).

A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l’any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d’un centenar de cases.

Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d’agost.

Joarizti i Lasarte, Miquel

3 Respostes

(Girona, 28 març 1843 – Barcelona, 15 febrer 1910)

Fotogravador. Germà d’Adolf. Abandonà la seva carrera d’enginyer per dedicar-se al gravat.

Fundà el primer taller d’aquesta especialitat que existí al país.

També fou germana seva Júlia Joarizti i Lasarte  (Girona, segle XIX)  Poetessa. És autora de poemes diversos i alguna traducció del francès.

Jamància, la -1843-

13 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1843 – 19 novembre 1843)

Bullanga que tingué lloc a la ciutat. Alçament dels progressistes radicals i els republicans contra Espartero i el govern de Madrid. El nom de la Jamància deriva de la paraula jamar (menjar en caló).

Els revoltats volien un govern democràtic i una societat igualitària i exigiren la formació d’un organisme suprem, o Junta Central, a Madrid, que havia d’ésser constituït per delegació de les Juntes particulars.

Les tropes governamentals posaren setge a Barcelona i el 19 de novembre va retre’s aquesta al general Laureano Sanz, després d’ésser bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella.

La fi de la lluita representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralització a ultrança que aquest, en mans dels moderats, emprengué des d’aleshores.

Isern i Vinyas, Carles

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 31 octubre 1843 – 27 juliol 1862)

Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement.

Excel·lí com a violinista i com a professor de música.

També era intèrpret remarcable de piano i d’altres instruments.

Goula i Soley, Joan

6 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 30 març 1843 – Buenos Aires, Argentina, 16 juliol 1917)

Compositor i director d’orquestra. Va dirigir l’orquestra de l’Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d’orquestra a Europa i Amèrica.

Com a professor de cant, va formar al tenor Francesc Viñas i altres cantants famosos.

A partir del 1895 va viure a l’Argentina, on fundà i dirigí un conservatori.

Compongué l’opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

Goula i Catarineu, Ermengol

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 27 abril 1843 – Barcelona, 9 desembre 1921)

(o Hermenegild)  Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès.

En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l’obra La creu de Plata, de Francesc Pelagi Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc.

El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d’en Ciril·lo, i el 1917 participà a l’estrena al teatre Victòria de L’auca del senyor Esteve.

Els últims anys dirigí l’Escola de Declamació del Coliseu de Pompeia (Gràcia). Es retirà el 1919.

Francés y Caballero, Bernardo

Deixa un comentari

(Madrid, 14 abril 1774 – Bordeus, França, 13 desembre 1843)

Bisbe d’Urgell (1817-25). Qualificador del Sant Ofici.

Durant el seu pontificat urgellenc es mostrà refractari al moviment constitucional, s’adherí a la Junta de Regència (1821), a la qual cedí part del palau episcopal, i cooperà econòmicament en la fortificació de la Seu d’Urgell.

En ésser restablert l’absolutisme (1823), aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1825 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa.

Fors de Casamayor, Lluís Ricard

Deixa un comentari

(Pineda, Maresme, 1843 – Buenos Aires, Argentina, 1916)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret. Va prendre part en l’alçament republicà del 1866 i hagué d’exiliar-se a Montevideo, a Buenos Aires i a l’Havana, on intervingué activament en política.

Proclamada la I República, va ésser nomenat cap polític del Ministeri d’Ultramar, càrrec que renuncià, i fundà “El Federalista”, on defensà l’autonomia de Cuba.

Abolida la República, intentà en va un alçament republicà a Andalusia (1874). Se’n tornà cap a Amèrica, on continuà actiu en política.

Va escriure diverses obres literàries, de jurisprudència i, sobretot, de caràcter polític: Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopédico de la masonería (1883), Tierra y tipos (1897) i Exégesis de la mayor revolución humana (1897).