(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)
Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.
De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.
(Barcelona, 1836 – segle XIX)
Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.
(Olot, Garrotxa, 1770 – Catalunya, 1836)
Organista. Fou organista de la Seu d’Urgell i assolí bona fama per la qualitat de les seves interpretacions.
(Barcelona, 1776 – 1836)
Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.
Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1836 – Barcelona, 1910)
Farmacèutic i naturalista. Es distingí com un dels primers animadors de les societats excursionistes.
Publicà diversos treballs. Fou diputat provincial.
(Barcelona, 1836)
Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia.
Incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)
Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.
El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.
Escriví unes cinc-centes composicions.
(Barcelona, 1836 – 1916)
Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid.
És autor d’uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872).
Fou redactor del “Diario de Barcelona” i col·laborà a diverses publicacions.
(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)
Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.
El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.
El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1836 – Barcelona, 15 agost 1896)
Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la seva pròpia orquestra.
Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren el patrimoni tradicional.
Dades dels Països Catalans 