(València, 1836 – 1900)
Comerciant. Fill d’un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883.
Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis de València, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 gener 1791 – París, França, 27 juliol 1836)
Músic i compositor. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L’any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial.
Compositor d’òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu de Barcelona amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d’òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián.
D’ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l’Himne de Riego. S’hagué d’exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra.
Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l’Opéra-Comique de París.
(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)
Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).
Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).
Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
(Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)
Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).
(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.
L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
(Perpinyà, 1797 – París, França, 1836)
Pintor i filantrop. Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en col·laboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort.
Llegà al museu les seves col·leccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució.
(Santa Margalida, Mallorca, segle XVIII – 1836)
Poeta i notari. Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas (1824).
Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals.
(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)
Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.
Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.
També escriví en llengua catalana.
(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)
Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.
Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.
Dades dels Països Catalans 