Arxiu d'etiquetes: 1834

Fossas i Pi, Modest

1 Resposta

(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)

Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.

Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).

Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.

Foguet i Domingo, Ramon

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Diccionario Geográfico Universal

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 1834)

Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.

Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.

Despujol i Dusay, Eulogi

4 Respostes

(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)

Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).

Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).

Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.

Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Call i Franquesa, Domènec

2 Respostes

(Barcelona, 1834 – 1894)

Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.

Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

Fou el pare de Domènec Call i Morros.

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

Butinyà i Hospital, Francesc Xavier

2 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1834 – Tarragona, 18 desembre 1899)

Eclesiàstic i escriptor. Fundador jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l’Havana.

Tornà a Catalunya, i fundà a Calella (1875) la congregació de les Serves de Sant Josep, conegudes popularment per butinyanes o josefines.

Escriví obres religioses –Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)- i un drama, La venjança del Martre (1871).

Brasés i Trias, Andreu

Deixa un comentari

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 20 octubre 1834 – Barcelona, 31 octubre 1914)

Dramaturg.

Autor de nombroses peces teatrals dins la línia de Serafí Pitarra, entre les quals destaquen: La capital de l’imperi (1866), Un anglès a Mataró (1867), La mestressa (1869), Embolica que fa fort (1870), De dalt a baix (sarsuela) i, en col·laboració amb Narcís Campmany i Pahissa, La copa del dolor (1867).

Absent molts anys de Barcelona, en tornar estrenà Amor i fortuna (1910).

Baixeras i Roig, Àngel Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 6 novembre 1892)

Arquitecte i urbanista.

Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l’expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l’obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga.

Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.

Amat i de Cortada, Feliu d’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1754 – 1834)

Científic. Era de família noble. Després de professar a l’escola d’enginyers de Barcelona, fou el primer membre elegit numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de la mateixa ciutat (1772), institució en la qual ocupà els càrrecs de tresorer i de secretari interí, així com de cursor i director de la secció d’àlgebra i geometria.

Contribuí a les tasques de l’acadèmia, especialment amb una memòria sobre les qualitats i la resistència de les fustes del país.

Ocupà també càrrecs polítics i administratius, així a Barcelona, on fou regidor i síndic general, com a Madrid, a la secretaria d’estat, i fou enviat en missió a l’estranger.