Arxiu d'etiquetes: 1834

Girona i Targa, Ignasi

9 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.

Gimbernat i Grassot, Carles de

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)

Metge i naturalista. Fill d’Antoni Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV de Borbó, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.

Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.

Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.

Gatell i Domènech, Josep Ildefons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 1918)

Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.

Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.

Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Garcia i Oliver, Josep

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1 setembre 1834 – 27 setembre 1883)

Polític i economista. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854).

Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d’Estalvis d’aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866).

Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts per Mataró (1881-83).

Fossas i Pi, Modest

1 Resposta

(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)

Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.

Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).

Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.

Foguet i Domingo, Ramon

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)

Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.

Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.

Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).

Diccionario Geográfico Universal

Deixa un comentari

(Barcelona, 1831 – 1834)

Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del segle XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona.

Fou publicat en deu volums per l’impressor Josep (II) Torner.

Despujol i Dusay, Eulogi

4 Respostes

(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)

Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).

Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).

Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.

Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Call i Franquesa, Domènec

2 Respostes

(Barcelona, 1834 – 1894)

Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.

Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

Fou el pare de Domènec Call i Morros.

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).