(Barcelona, 1830 – 1888)
Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Publicà Miscelánea (1874), recull d’articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875).
(Valls, Alt Camp, 1830 – Tarragona, 1905)
Organista i compositor. Fou organista des del 1860 a la catedral de Tarragona.
Afavorí el moviment wagnerià i el conreu de la cançó tradicional catalana.
Compongué bon nombre d’obres de música d’església, la sarsuela Moisés y Aarón, i d’altres obres, Escriví diversos mètodes de solfeig, piano i música vocal.
(Guadalajara, Castella, vers 1750 – Solsona, Solsonès, 25 juliol 1830)
Bisbe de Solsona (1814-30).
Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per absolutista, i fugí a França, on signà l’Exposición dirigida a Su Santidad (1823), dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França.
També envià als seus diocesans una pastoral (1823) contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten.
(Tarragona, 8 desembre 1830 – Ivry, París, França, 28 març 1862)
Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees.
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – Barcelona, 1879)
Comediògraf i poeta. Germà d’Antoni. Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària.
Col·laborà esporàdicament a “Un tros de paper”, i Valentí Almirall li finança una revista que tingué curta vida: “El gandul”.
Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums: Un mirall per les pubilles (1870) i Lo gandul (1872). En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor.
Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872?).
(Barcelona, 16 desembre 1830 – 1897)
Dirigent obrer i polític. Afiliat al partit republicà, intervingué en la revolució de 1868 i fou elegit candidat a diputat a Corts per seixanta-una societats obreres de Catalunya, les quals ensems declararen la seva adhesió al republicanisme federal.
Aconseguí l’acta de diputat i presentà a les Corts (abril 1869) una petició, signada per cent vint mil obrers, en què era demanada protecció per a la indústria. Però l’ala revolucionària del moviment obrer va manifestar, per mitjà d’Anselmo Lorenzo, una ferma disconformitat amb l’actuació d’Alsina.
Fou novament elegit diputat i senador en els anys de la primera República.
(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1 novembre 1830 – Haidu’o’ng, Tonquin, Vietnam, 1 novembre 1861)
Missioner i sant. Germà de Salvi. Ingressà a l’orde dominicà (1847) per consell d’Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc.
Fou beatificat el 1906 per l’Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre.
Dades dels Països Catalans 