(Catalunya, segle XVIII – Valladolid, Castella, 1819)

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1796, treballà amb els indis de Paposo (Xile). Nomenat bisbe auxiliar de diverses diòcesi, el bisbe de Santiago es negà a consagrar-lo. Aconseguí d’ésser-ho a Buenos Aires.

Retornat d’un viatge a la península ibèrica s’identificà amb els patriotes de la junta de Córdoba; a causa de les seves idees, els nacionalistes xilens li feren ocupar la seu de Santiago (1813).

Anà a Londres (1817), des d’on tornà a la península. Ferran VII de Borbó el confinà a Galícia i a Valladolid, on morí.