(Barcelona, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1858)
Pintor i gravador. Professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura d’història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l’impressor Antoni Bergnes.
(Barcelona, 1734 – França, 1801)
Religiós jesuïta. En produir-se l’expulsió del seu orde visqué a Ferrara (Itàlia).
Traduí a l’italià les obres del metge Josep Masdevall, i publicà escrits que en divulgaren els mètodes.
(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)
Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.
Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.
També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.
(Figueres, Alt Empordà, 1731 – Trujillo, Càceres, Extremadura, 29 juny 1801)
Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III de Borbó.
Nomenat inspector d’epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d’opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d’opiata Masdevall.
Moltes de les seves obres foren traduïdes a l’italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) i l’opuscle Relación de las epidemias de calenturas pútridas… (1786).
Presidí l’Academia de Medicina de Cartagena i fou membre de la de Ciències i Arts de Barcelona i d’unes altres entitats científiques.
(Barcelona, 5 desembre 1801 – València, 3 febrer 1894)
Militar. Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial (1824; capità el 1834).
Mort Ferran VII de Borbó, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana.
Coronel, s’acollí al conveni de Bergara (1839) i passà a l’exèrcit isabelí. El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat.
Mariscal de camp (1851) i tinent general (1867), fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general de l’administració militar, diputat i senador.
Amb la restauració borbònica fou capità general de València (1875-76).
(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)
Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.
Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.
Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)
Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya.
Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra.
El 1837 publicà a Sevilla una novel·la anti-romàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic “El Fénix”.
És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1750 – Madrid, 1801)
Botànic. Fill de Miquel Bernades i Mainader. Succeí Palau i Verdera com a segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid.
Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia. Continuà el Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat.
(Barcelona, 1753 – Utrera, Sevilla, Andalusia, 1801)
Pintor. Estigué pensionat a Roma. Fou nomenat director supernumerari de l’escola de Llotja de Barcelona (1799), però no arribà a ocupar el càrrec.
La seva pintura és influïda per Mengs. Té obres a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Cabezas de San Juan, Sevilla.
Dades dels Països Catalans 