(País Valencià, vers 1750 – vers 1800)
Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat).
Explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.
(Campos, Mallorca, 24 gener 1750 – Sevilla, Andalusia, 14 octubre 1800)
Cartògraf i gravador. Estudià filosofia i lletres. En 1785, amb Josep Muntaner, gravà el millor mapa de Mallorca existent fins a la data, per encàrrec del cardenal Antoni Despuig i Dameto.
Fou tresorer i administrador de l’arquebisbat de València. Treballà a Madrid i a Sevilla, on fou protegit de prop per l’esmentat cardenal, llavors arquebisbe de Sevilla.
(Palma de Mallorca, 1787 – 1800)
Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina.
La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent.
(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
(Ripoll, Ripollès, vers 1800 – Barcelona, 1853)
Gravador. Excel·lí als treballs al coure i a l’acer.
Treballà als retrats de molts personatges de l’època.
(Vic, Osona, 1800 – Barcelona, 1877)
Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències.
Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits.
El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX) i Joan Garriga i Vergés (Barcelona, segle XIX – 19 novembre 1886), amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.
(Ulldecona, Montsià, 20 gener 1800 – juliol 1866)
Guerriller carlí. Voluntari reialista durant els anys 1820-23, a les ordres de Romà Chambó assolí el grau de tinent.
A la mort de Ferran VII de Borbó s’uní al baró d’Hervàs a favor de Don Carlos. Col·laborà (1833-40) amb Ramon Cabrera al Maestrat dirigint una partida de 400 homes. El 1838 féu una expedició a terres murcianes i ocupà Oriola, Elx i Almansa.
A la fi de la Primera Guerra Carlina (1840) s’exilià a França, juntament amb Cabrera, amb qui retornà durant la guerra dels Matiners (1848). El maig de 1848 derrotà l’exèrcit isabelí a Sant Jaume de Frontanyà.
Fou vençut al Pinell de Solsonès, i, acabada la guerra, s’exilià novament a França.
(Palma de Mallorca, 5 març 1800 – França, segle XIX)
Escriptor i teòric polític. Fou, des d’“El Vapor”, en 1835-36, i des d’“El Nuevo Vapor”, en 1836-37, el principal introductor a Espanya de les doctrines de Saint-Simon.
Rebé moltes crítiques quan s’adherí al partit moderat (1837) i se n’hagué d’anar de Barcelona.
Tingué, d’altra banda, una certa activitat literària, en una línia de romanticisme liberal (Teresita o una mujer del siglo XIX, 1835).
Utilitzà molt sovint el pseudònim de Joseph Andrew de Covert-Spring.
(Catalunya, 1681 – després 1755)
Varvassor de Foixà i de Boixadors.
Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència.
El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (Catalunya, segle XVIII – 1800) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Baró de Foixà. Fou succeït pel seu fill:
Narcís de Foixà i d’Andreu (Catalunya, segle XVIII – 1843) Militar i baró de Foixà. Fou tinent coronel. El succeí a la baronia el seu fill:
Narcís de Foixa i de Miquel (Catalunya, segle XIX – 1866) Baró de Foixà. Fou tinent coronel i obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. Fou succeït pel seu fill:
Enric de Foixà i de Bassols (Catalunya, segle XIX – 1910) Governador civil de Ciudad Real i segon comte de Foixà, Es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur nét fou Agustí de Foixà i Torroba.
(Sarral, Conca de Barberà, segle XVIII – 1800)
Tallista. Fill d’Isidre Espinal.
Autor d’un retaule per a l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià a Sarral, entre altres obres; el 1774 col·laborà amb Francesc Bonifaç en el retaule major de la mateixa vila; acabà el de l’Espluga de Francolí i féu el de Constantí.
Dades dels Països Catalans 