Arxiu d'etiquetes: 1793

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Carnicer i Batlle, Miquel

2 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)

Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.

S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.

Barcelona, Silvestre de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)

Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.

El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.

Letamendi, Agustí de

(Barcelona, 28 agost 1793 – Madrid, 21 abril 1854)

Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició.

Fundà els periòdics liberals “El Constitucional” i “Minerva Española”.

Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà.

Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.

Junta de Comissionats de l’Ajuntament i Classes de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, abril 1793 – 1797)

Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV de Borbó.

Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.

La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José de Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.

González y de Bassecourt, Francisco

2 Respostes

(Pamplona, Navarra, 1726 – Carabanchel, Madrid, 19 agost 1793)

Militar, comte d’El Asalto i marquès de Grigny.

Després de lluitar a l’Havana per Carles III de Borbó, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu.

Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz.

La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l’obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d’una manera vacil·lant, en motivaren la destitució.

Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de

1 Resposta

(Barcelona, 9 gener 1730 – Tarragona, 12 febrer 1793)

Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà.

Formà part de la Junta de Comerç, i fou un dels tres vocals comissionats (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas… (1779-81), en l’edició de la qual obra intervingué.

Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.

Fou el pare de Francesc de Paula de Dusai i de Marí.

Campderà i Camins, Francesc

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 1 octubre 1793 – 28 febrer 1862)

Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819).

El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle.

Posteriorment, s’establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península.

Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l’ensenyament als orbs.