(Palma de Mallorca, 1779 – 1820)
Publicació. Denominació de l’òrgan de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, iniciada amb el nom de “Noticias Periódicas de los Precios Corrientes en la Semana…”.
Fou denominat també “Semanario Económico” el 1799 i del 1816 al 1820, que deixà de publicar-se.
En fou el principal impulsor Bernat Contestí.
(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)
Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.
Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.
(Palma de Mallorca, 1779 – 1838)
Escriptor. Framenor.
És autor d’una Gramática de la lengua mallorquina, d’una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837).
Conreà també la poesia festiva en català.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)
Jesuïta. Fou mestre d’humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma.
Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina.
(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)
Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).
Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).
El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.
(València, 1702 – 19 abril 1779)
Escriptor en castellà, conegut també pel pseudònim de Ruiz de Corella. És autor de nadales i de nombroses poesies festives i encomiàstiques.
Col·laborà a les festes centenàries vicentines amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia (1755). Escriví també El entremés nuevo de Ciega i el sainet Crítica discreta y el crítico socarrón.
(Torelló, Osona, 1714 – Montserrat, Bages, 1779)
Músic. Fou escolà a Montserrat del 1724 al 1733 i deixeble de Vicent Presiac. Professà l’any 1733 i fou mestre, ensems amb Benet Esteve, d’Antoni Soler.
Les seves obres conservades més destacades són tres magnificats.
(Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779)
Metge. Exercí a diferents pobles d’Aragó i a Tarragona.
És conegut per l’obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Monestir de Sixena, a Barbastre.
(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)
Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.
El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.
Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.
L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.
(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)
Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.
Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.
Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.
Dades dels Països Catalans 