Arxiu d'etiquetes: 1779

Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona

(Barcelona, 1779)

Obra d’Antoni de Capmany de Montpalau. Impresa en quatre volums i sota els auspicis de la Junta de Comerç de Barcelona.

Bàsica per a la història política, naval, econòmica i institucional de Catalunya fins al final del segle XVII, per la seva moderna metodologia i el seu aparell crític i documental.

Consta de tres parts ben diferenciades. La primera versa sobre l’antiga marina des del segle XI, les expedicions ultramarines, la tàctica naval, les antigues ordinacions i la història de les drassanes, del port i de la milícia naval.

La segona tracta del comerç i de la navegació en relació amb els diferents països europeus, les institucions, com el consolat i la llotja, les disposicions legislatives i els productes de comerç.

I la tercera és dedicada a la història econòmica de la indústria barcelonina, la reglamentació gremial i la legislació tècnica i econòmica. Comprèn una extensa col·lecció diplomàtica de documents justificatius fins al segle XVI i diversos apèndixs.

Fou reeditada, en tres volums, el 1961, amb una introducció, notes i compilació bibliogràfica a cura d’Emili Giralt i Raventós i revisió documental de Carme Batlle i Gallart: el text de tota l’obra constitueix el primer volum, i els altres dos comprenen, unificats, la col·lecció diplomàtica, els apèndixs i els índexs.

Josep Mas i Vila

Mas i Vila, Josep

(Catalunya, 1779 – Barcelona, 31 març 1856)

Arquitecte. Nomenat el 1808 mestre d’obres de la ciutat de Barcelona, emparant-se amb aquest càrrec, i emportat per una febre de renovament neoclàssic, portà a cap en aquesta ciutat un gran nombre d’enderrocaments d’edificis antics.

En aquest sentit féu abatre (1823) la galeria gòtica i la façana quatrecentista de la Casa de la Ciutat, i elaborà els plànols neoclàssics (1845) de l’actual. L’opinió pública condemnà aquest fet, i això féu que no s’enderroqués la part de la façana gòtica que dóna al carrer de la Ciutat.

És el constructor dels mercats de Sant Josep i de Santa Caterina de Barcelona.

La seva actuació com a arquitecte municipal fou molt criticada.

Escola de Nàutica d’Arenys de Mar

(Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)

Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm.

El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l’actual de comandant de Marina) concedí, el 7 de març de 1779, el permís per instal·lar l’escola. L’ensenyament començà el 7 d’abril d’aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt.

Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Montcalvari, en el lloc conegut encara avui dia com l’Estudi dels Pilots.

L’Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.

Castells i Montlleó, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)

Militar. Participà a la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811.

Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals.

Morí als 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII de Borbó.

Carrió i Serracanta, Maurici

(Manresa, Bages, 17 febrer 1779 – 2 juny 1859)

Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran.

El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles.

Posteriorment va intervenir en l’aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel.

Es retirà de l’exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor.

Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.

Campillo i Mateu, Antoni

(Barcelona, 1698 – 1779)

Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc.

Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica.

Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i un Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.