Arxiu de la categoria: Publicacions

Fruits saborosos, Els

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.

Frente Rojo

1 Resposta

(València, febrer 1937 – Barcelona, gener 1939)

Diari. Òrgan del Partido Comunista de España.

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (novembre 1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije.

Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.

Fraternidad, La

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)

Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.

Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.

Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).

Fraire de joi e sor de plaser

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.

Fotogramas

3 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1946 – )

Publicació cinematogràfica en castellà.

Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de “Nuevo Fotogramas”.

Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.

Forma -revista-

4 Respostes

(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)

Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.

Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.

Fonaments

Deixa un comentari

(Catalunya, 1978 – 1992)

Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.

És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.

Foment -periòdic de Reus-

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1 desembre 1906 – juliol 1936)

Periòdic. Fundat com a “setmanari socialista republicà”.

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Pel juny de 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1936 es convertí en diari.

Foc Nou

6 Respostes

(Barcelona, 1974 – )

Revista mensual, al servei dels cristians de Catalunya. És la continuació de la “Circular informativa de pastoral litúrgica” que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica.

Des del 1976 es publicada per Publicisa amb la col·laboració d’Editorial Claret.

Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista.

Enllaç: Foc Nou

Flos Mundi

2 Respostes

(Catalunya, 1407)

Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí I l’Humà, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus.

En temps de Pere Miquel, que l’esmenta, el text era encara complet. Montfar-Sorts ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar.

Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere III el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d’Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.

L’estil és, en general, fortament llatinitzant. L’autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.